Així es constata en l’execució pressupostària i comptable amb data 30 de juny de l’exercici 2022 que el Govern ha enviat al Consell General, document al qual ha tingut accés Altaveu. Un primer cop de vista a les principals dades evidencien que la millora de la conjuntura econòmica, especialment pel fet d’haver pogut gaudir d’una temporada d’hivern normalitzada, s’està deixant sentir en la recaptació de l’executiu. Els ingressos se situen en 237,12 milions d’euros, el que representa un 49% més que el primer semestre del 2021, quan tot just s’arribava a 158,82.
Almenys a meitat d’any, el Govern pot presumir d’un superàvit; el segon trimestre es tanca amb 32,3 milions en positiu
I, en canvi, la despesa ha crescut, sí, però d’una forma més moderada. Tot just un 3%, fins als 172,9 milions. Per tant, almenys a meitat d’any, el Govern pot presumir d’un superàvit. El segon trimestre es tanca amb 32,3 milions en positiu. Cal tenir en compte, però, que hi ha molts capítols d’aquest àmbit (inversions especialment) que no es liquidaran fins al segon semestre.
En tot cas, el que queda clar és que la imposició indirecta accelera de forma important. De fet ,per algunes figures assoleix xifres fins i tot per sobre de les del 2019, l’any anterior a l’esclat de la crisi sanitària. L’exemple més patent és l’Impost General Indirecte. La recaptació se situa en 72,06 milions i ja queda clar que acabarà el 2022 molt per sobre de la previsió inicial de Govern, (131,9). La dada representa un 59% més que el primer semestre del 2021.
“Cal considerar que aquest impost es merita a mesura que s’incorpora valor en els lliuraments de béns i les prestacions de serveis”, recorda Govern en el document. Per això, “des d’aquest punt de vista, la creació de valor al país ha millorat substancialment al llarg del primer semestre degut a la recuperació dels nivells d’activitat previs a la crisi econòmica provocada per la pandèmia del SARS-CoV-2. També ha influenciat aquesta recaptació el context d’inflació creixent”.
El bon comportament de l’IGI és extrapolable a altres figures claus de la imposició indirecta. La taxa al consum recupera els nivells habituals, amb 48,65 milions en ingressos. Això representa un 45% més que els 25,11 d’un any enrere. Per la seva part, els impostos especials, que principalment graven el carburant -però a una xifra fixa per litre- passen de 15,46 a 19,88 milions. És a dir, una pujada del 29%.
El document posa en relleu que “aquest increment encara és més significatiu si es considera que s’ha reduït una part dels impostos especials associats als hidrocarburs a fi de crear una taxa d’emissions de CO2 que, quant al seu tipus, fos més propera als estàndards internacionals, tot fent que la carrega fiscal d’aquests productes incrementés tan sols moderadament”. Per cert, aquesta figura estrenada enguany ha representat, fins al 30 de juny, uns ingressos de 4,777 milions.
A L’ESPERA DEL MOMENT FORT DE LA IMPOSICIÓ DIRECTA
El bon comportament de la tributació indirecta compensa el fet que la directa representa, en comparació al primer semestre del 2021, una caiguda del 44%, fins a 27,73 milions (49,34 l’any passat). Evolució, però, que no és preocupant, ja que es deu a un fet purament comptable: les circumstàncies especials que han afectat l’impost de societats.
El gruix de la liquidació de l’impost de societats no es comptabilitzarà fins al tercer trimestre, per l’endarreriment del termini de declaració forçat pels problemes del nou sistema informàtic de tributs
Així, aquesta figura, entre gener i juny del 2022 ha liquidat només 7,4 milions, en comparació als 32,06 del mateix període del 2021. Què ha passat? Doncs que gran part de la recaptació, enguany, no es liquidarà fins al tercer trimestre. Per tant, “les dades no són comparables entre els dos exercicis”. I és que, cal recordar, els problemes informàtics van fer que s’allargués fins a mitjans setembre el termini per fer la declaració.
Pel que fa a la resta de figures tributàries directes, l’IRPF presenta un increment del 29%, fins a 12,9 milions, i l’impost sobre plusvàlues immobiliàries passa de 3,1 a 4,1. En canvi, el de la renda de no residents cau de 4 a 3,3.
Pel que fa a altres capítols de recaptació, també es registra una evolució positiva al de taxes i altres ingressos. El principal motiu és la millora del capítol sancions (+12,2 milions), per l’increment dels decomisos a favor de l’Estat. Andorra Telecom, per la seva part, ha aportat els 23,23 milions en concepte de distribució d’uns beneficis que FEDA no va tenir el 2021. A banda, Govern també ha cobrat els diners pendents del préstec a l’AREB per gestionar la intervenció de BPA: 16,4 milions, cobrats un cop s’ha concretat la venda de Vall Banc a Crèdit Andorrà.
PUJADA MODERADA (PER ARA) DEL QUE GASTA GOVERN
En el capítol de despeses, per ara es mostra certa contenció. Així, les de personal se situen en 56,25 milions, el que suposa un 4% més que el mateix període del 2021 (54,04). En gran part per l’aplicació de l’IPC d’aquest darrer exercici als salaris dels funcionaris. En canvi, baixa el destinat a béns i serveis, però per un motiu conjuntural. Passen de 17,36 a 15,9 però cal tenir en compte que els consums energètics i els serveis telefònics no es computaran fins al tercer trimestre “degut al procés d’implementació del nou programa economicofinancer”.
Dels altres capítols, cal posar en relleu la pujada de les despeses financeres fins a 11,98 milions (9,35 el 2021, +28%) per l’increment del deute públic i la seva reestructuració. Pel que fa a les transferències corrents, s’han situat en 100,7 milions, pel 107 d’un any enrere. En aquest cas, s’ha reduït la transferència al SAAS un cop superats els pitjors estadis de la pandèmia i els diners que es traspassen als comuns, tot i que aquesta segona partida s’haurà de regularitzar durant aquest segon semestre.
Serà llavors també quan es liquidi la major part de la inversió del present exercici. Per ara, només s’ha pagat 5,233 milions dels 50,36 que estan estimats al pressupost final. Comparat amb els 9,9 que s’havien liquidat el 2021, suposa una disminució del 47%.
Comentaris