Així ho ha explicat el ministre de Finances, Ramon Lladós, a l’hora de presentar el tancament comptable de l’any passat, amb dades molt positives. Així, per un costat, la bona marxa de l’economia s’ha traduït en una recaptació molt més alta. Creix amb relació a la dada del 2023 però, també, amb el que s’havia consignat a l’hora d’elaborar el pressupost. “Vam fer una previsió prudent i hem tancat una execució rigorosa”, ha defensat.
Els 46 milions quedaran a caixa fins a definir què es fa amb ells: “serà una decisió financera. Si veiem que renovar el deute ens costa més, doncs demanarem menys; si ens surt bé de preu, invertirem més. Mirarem de trobar un equilibri”
Bona part de culpa d’aquesta evolució la té el bon comportament del sistema fiscal. Les quatre principals figures han experimentat creixements en comparació a l’exercici anteriors. Així, la taxa al consum ha passat de 86 milions recaptats a 112, el que suposa un 28% fruit “d’un 2023 força dolent” i, també, d’un increment de taxes. En el capítol d’imposició indirecta, l’IGI ha tancat amb 165 milions, en comparació als 155 del 2023.
També hi ha hagut un bon comportament de les figures directes. Així, pel que fa a l’impost de societats es passa de 90 a 107 milions d’ingressos (+20%) i amb l’IRPF se salta de 59 a 68 (16%). I això, ha remarcat Lladós, “sense apujar els tipus ni la pressió fiscal”.
Pel que fa a les despeses, també han crescut en comparació a les dades del 2023. Les de funcionament, un 10%, fins als 485 milions. Les de capital -la inversió-, un 35%, fins als 93 milions. Tot i això, en tots dos casos, es troben per sota del que s’havia consignat al pressupost: un -1% i un -17% per sota respectivament.
I tot plegat, sumat també al fet de mantenir les despeses financeres sota control, fa que el resultat de caixa, el superàvit, sigui de 46 milions. Dels més positius de la història. Duplica el del 2023 (23). Diners que, per ara, quedaran guardats a l’espera de decidir què es pot fer amb ells. Lladós ha avançat que s’esperarà a veure com evolucionen els tipus d’interès segons s’apropi el moment d’haver de renovar les emissions de deute. Llavors, es valorarà. “Serà una decisió financera. Si veiem que renovar el deute ens costa més, doncs demanarem menys; si ens surt bé de preu, invertirem més. Mirarem de trobar un equilibri”, ha explicat.
Ara mateix, l’endeutament del Govern torna a reduir-se, com a mínim pel que fa a la seva relació amb el producte interior brut. Es tanca el 2024 amb un 31,80% i Lladós ha indicat que ara es confia arribar a finals de la legislatura per sota del 30%. En aquest sentit, ha aprofitat per remarcar que són xifres que no es donen als països de l’entorn. “Si ens hi comparem, ho hem fet bastant bé”, ha afirmat.
El ministre ha reconegut que, vist el resultat, les previsions del pressupost no s’han complert. Ho ha atribuït, però, a una voluntat de “prudència” que, deixa clar, “seguirem tenim perquè la truita també es pot girar; ens estimem pecar més per baix que per dalt”. A la vegada, ha volgut remarcar que el resultat positiu s’aconsegueix malgrat haver afrontat inversions tan importants com les que han permès impulsar el parc d’habitatge públic.
Comentaris (16)