Així es pot comprovar en la resposta que el Govern, amb signatura del ministre de Finances, Ramon Lladós, ha fet arribar a la consellera general d’Andorra Endavant, Noemí Amador. Un escrit, però, que no compleix tota la demanda que havia formulat la parlamentària. Amador havia sol·licitat totes les contractacions d’assessoraments dels darrers deu anys, però l’executiu limita la contesta als encàrrecs d’aquesta mena efectuats durant la legislatura. És a dir, des de juliol del 2023 al·legant que “són les que tenen afectació en l’execució dels pressupostos que comprometen el marc pressupostari general que cobreix el període del mandat i sobre els quals recau el control pressupostari -que inclou el control polític- que estableix la Llei general de finances públiques” i que aquesta supervisió “s’entén que finalitza -amb l’examen i aprovació, si s’escau, dels comptes generals, dintre dels sis mesos següents a la data en què s’han presentat”.
La pregunta formulada per la consellera general d’Andorra Endavant Noemí Amador demanava informació sobre els darrers deu anys, però la resposta del ministre Lladós es limita a les de l’actual legislatura, tot al·legant que les anteriors ja no estan sota el control que pot efectuar la parlamentària; a banda tampoc inclou els contractes inferiors a 15.000 euros
Per tant, s’entén que Amador ja no tindria potestat per analitzar les contractacions fetes en legislatures anteriors. A banda, tampoc s’han inclòs en la resposta les dades corresponents a aquells contractes considerats menors. És a dir, els d’un import inferior als 15.000 euros i que, llei a la mà, no cal demanar pressupost a un mínim de tres operadors ni aprovar cap plec de bases ni publicar-los al BOPA. En aquest sentit, es justifica la decisió de no incorporar-los a la resposta “donat el volum d’informació, la complexitat i el cost del seu tractament” i, en tot cas, s’insta Amador a anar als arxius de Govern o de les entitats públiques on sí que es conserva aquesta informació.
Les dades revelen, això sí, que des de l’inici de legislatura el sector públic ha adjudicat fins a 63 assessoraments externs d’un import superior a 15.000 euros. D’aquests, 18 van ser fets directament per Govern, entre els quals destaquen pel seu cost tres contractes vinculats a l’acord d’associació, un amb Pascal Saint-Amans, per la negociació amb la Unió Europea i per l’estratègia econòmica i fiscal del Principat (195.938 euros) i els dos per a la comunicació del tractat amb Glop de Blau (43.890) i AMT Comunicación (171.141).
Entre la resta del sector públic, destaca Andorra Telecom, amb 12 contractes tancats en aquests menys de dos anys, i l’AREB, amb 11. FEDA ha tancat set assessoraments externs i Andorra Desenvolupament i Inversió (ADI), amb set més.
Un altre detall que, com a mínim, sobta, és l’escassa publicitat que s’ha donat a aquests encàrrecs. Fins a 43, admet Lladós en la seva resposta, no han estat publicats al BOPA. Entre aquests, 15 tancats per l’executiu, nou per l’AREB o cap dels efectuats des de l’ADI. En la resposta, el ministre indica que “corresponen a contractes de caràcter sensible o reservat” i, per tant, la decisió sobre si s’informa o no de la seva execució és “potestativa”. Entre aquests hi ha els assessoraments pel Pla pel dret a l’habitatge, per la conservació de béns culturals o per la nova llei de l’aigua als quals sorprèn que s’atorgui aquesta consideració especial.
Fent els càlculs, tots aquests encàrrecs -deixant fora els dos fets per Andorra Turisme que no revela l’import per qüestions de “confidencialitat” i on el cost depèn de les hores facturades per les persones que fan la tasca encomanada- ascendeix gairebé a tres milions d’euros. Cal recordar que la llista no incorpora aquells contractes de menys de 15.000 euros.
Des de Govern, s’assegura que “s’han efectuat d’acord amb el principi de millor relació qualitat-preu” i, en aquells casos on s’ha fet servir un plec de bases, seguint els criteris econòmics i qualitatius que aquest document incloïa. Finalment, “en els contractes en què la tramitació de l’expedient no exigeix l’aprovació del plec de bases, com els de caràcter sensible o reservat, l’òrgan de contractació també fa l’elecció -sempre que sigui possible amb consulta prèvia almenys a dues empreses o professionals per capacitat d’executar-lo- d’acord amb els criteris basats en l’eficiència, la qualitat i el preu”.
Comentaris (5)