El projecte de llei l’han presentat conjuntament el ministre de Finances, Eric Jover, i el director general de l’AFA, David Cerqueda, que han assegurat que la normativa es tramitarà per la via ordinària encara que esperen que no trobi traves. Fa temps que les qualificadores de ràting i més recentment el Fons Monetari Internacional (FMI) reclamaven que el país es dotés d’una figura que en alguns moments havia semblat que podia ser el Banc de França o el Banc d’Espanya. Fins i tot el Banc Central Europeu (BCE), però en aquest cas el fet de no ser membre de la Unió Europea ho feia més complicat.
La fórmula andorrana que converteix l’AFA en un rescatador d’urgència a mode de banc central s’emmiralla en el mecanisme ELA (Emergency Liquidity Assistance) del BCE i dels bancs centrals de l’eurosistema
Al final s’ha trobat una fórmula pròpia emmirallant-se en el mecanisme ELA (Emergency Liquidity Assistance) del BCE i dels bancs centrals de l’eurosistema. “És un mecanisme molt utilitzat i molt consolidat”, ha afirmat el responsable de l’AFA. De fet, Jover ha remarcat el fet que seguir l’estola europea ja és una mena d’aval i de reconeixement per al model andorrà que implementarà, en el cas que fos necessari, el supervisor financer. “És una anomalia que un país com Andorra no estigués dotat d’un sistema com aquest”, ha ressaltat el mandatari de Finances.
Amb la boca més petita, el titular ministerial ha vingut a reconèixer que més enllà de les reclamacions de les qualificadores internacionals i de l’FMI, poder-se presentar a Brussel·les amb un prestador propi de darrera instància permet negociar la part de l’acord d’associació relativa als serveis financers en millors condicions. En igualtat d’armes tot i que “això no formava part del mandat de negociació” però la iniciativa presentada “treu un element de pressió”. I és que malgrat que Cerqueda ha assegurat que el prestador últim no és una exigència del sector bancari, a ningú no se li escapa que les entitats financeres del país no volen perdre ni una ploma negociant amb la UE. Ans el contrari, en volen guanyar tantes com puguin.
RESILIÈNCIA
Eric Jover ha assegurat que el projecte de llei suposa “un pas més cap a la resiliència” i que adobant reserves internacionals i creant un prestador d’última instància “de retruc es dóna més estabilitat financera” al país i s’evita un increment de costos de finançament de l’Estat. El ministre ha assegurat que el marc normatiu que s’impulsa dota Andorra de “més mecanismes per poder actuar en cas de crisi”. El mecanisme que s’impulsa, però, serveix per salvar bancs. David Cerqueda, però, ho ha maquillat dignament.
El director general de l’AFA ha afirmat que el que es faria, si mai fos el cas, seria injectant liquiditat a una entitat que tingui dificultats seria “evitar que els problemes” afectin el conjunt de la plaça. L’executiu s’ha centrat, òbviament, en allò que afecta més estrictament el sistema financer. I és que el projecte de llei presentat aquest dilluns crea una eina, una palanca de sostén per als bancs, però es basa en una altra pota, les reserves internacionals que formen part de la tresoreria de l’Estat.
Actualment Andorra disposa d’uns 240 milions d’euros en reserves internacionals: 140 milions d’euros en drets especials de gir, la moneda pròpia de l’FMI, i 100 milions d’euros al Banc d’Espanya. La voluntat és arribar al 12% del PIB del 2021, és a dir, a un total de 340 milions d’euros en reserves internacionals abans de final d’aquest 2022
El ministre ha explicat que actualment Andorra disposa d’uns 240 milions d’euros en reserves internacionals: 140 milions d’euros en drets especials de gir, la moneda pròpia de l’FMI, i 100 milions d’euros al Banc d’Espanya (administrats per l’AFA). La voluntat és arribar al 12% del PIB del 2021, és a dir, a un total de 340 milions d’euros en reserves internacionals abans de final d’aquest 2022, encara que ara l’FMI ja considerava suficient que el Principat tingués dipositats a l’exterior el 8,7% del PIB. En fi, que Jover ha explicat que el que cal és disposar d’una reserva que en cas d’una parada total del país -com la pandèmia- pugui almenys garantir el funcionament d’un mes.
David Cerqueda ha assegurat que les negociacions amb el Banc de França i amb el banc central dels Països Baixos estan molt avançades i fins i tot ja s’han fet passos tècnics, com l’obertura de comptes, per poder incrementar en cent milions les reserves internacionals a final d’any. La voluntat és repartir els nous dipòsits de manera equitativa entre els dos bancs, però això encara no està del tot clar. El que sí que és clar, i heus aquí un altre organisme que permetrà col·locar algun que altre integrant de la corda, és que la bona marxa de les reserves quedarà en mans d’una comissió gestora.
Dit òrgan estarà constituït per cinc persones. Tres ja hi són per raó de càrrec. El ministre de Finances, el titular de la secretaria d’Estats de Relacions Financeres Internacionals i el director de l’AFA. Avui per avui serien Jover i Cerqueda i Marc Ballestà. A banda, hi haurà dos experts en gestió de reserves internacionals. ¿Hauran de passar algun concurs de mèrits? ¿Caldrà que facin un examen? Res de res. Un el designarà el ministeri i l’altre l’AFA, i aquí pau i després glòria. Això sí, hauran de ser molt prudents. De fet, aquest tipus de dipòsits no es poden col·locar de manera alegre. Mandats conservadors i inversió en productes d’alta liquiditat. I encara disposant d’altres palanques perquè si hi ha una cosa urgent molt urgent no calgui malvendre els valors i perdre-hi diners.
CONDICIONS
S’ha dit que l’anunci fet aquest dilluns se sustenta en dues potes. Les reserves internacionals i el mecanisme de prestació. En cap cas l’AFA ha hagut d’incrementar recursos humans però sí que ha calgut recórrer a més recursos tecnològics i obrir un compte ‘swift’, per exemple. El supervisor financer, en el cas que algun banc tingui necessitat d’un préstec d’urgència extrema, serà qui haurà d’avaluar dita necessitat i acordar la concessió dels diners. El peticionari ha de tenir problemes gravíssims de liquiditat, i només de liquiditat, i ha d’haver recorregut a d’altres solucions sense èxit.
De fet, per això el mecanisme es diu d’última instància. L’accés només es pot dur a terme un cop s’hagin esgotat totes les altres possibilitats d’obtenir liquiditat. El banc beneficiari ha de ser viable i solvent i, de fet, ha d’aportar unes garanties per un valor significativament superior a l’import que obtingui de liquiditat, com ha recalcat el director general de l’AFA. “Garanties molt rellevants”, ha indicat Cerqueda. A més, l’atorgament de liquiditat -acotada en el temps, un màxim de sis mesos- pot requerir a l’entitat fer una sèrie d’accions correctives complementàries.
Es fixarà un tipus d’interès “dissuasiu” per “desincentivar” sol·licituds innecessàries i una temporalitat amb un màxim de sis mesos, com s’ha dit, amb possibilitat d’una única pròrroga. L’AFA valorarà la sol·licitud de liquiditat de l’entitat que ho requereixi i la resoldrà a la seva discrecionalitat, en base a criteris tècnics i d’estabilitat del sistema financer. David Cerqueda ha posat en relleu que els imports que es podran atorgar en les línies de liquiditat es limitaran fins a 200 milions d’euros, dels quals l’AFA en podrà disposar automàticament. En cas de requerir-se un import superior, necessitarà l’aprovació del Govern. Tot a discreció.
Jover s’ha mostrat visiblement satisfet per l’anunci i ha assegurat que la normativa i els instruments que disposa són, s’ha dit, “un pas més cap a la resiliència”. El terme l’ha emprat en diverses ocasions. I Cerqueda, al seu torn, més enllà de les explicacions tècniques ja exposades i avançant-se a qualsevol pregunta sobre la situació bancària, ha deixat clar que hores d’ara “no hi ha cap entitat financera amb cap problema de liquiditat”. De fet, no hi és ara i creu que no hi serà. Però temps al temps, que no hi ha res gratis i menys encara quan cal demanar hora a organismes internacionals i s’ha d’escoltar a bancs, banquers i bancaris que manen molt.
Comentaris (11)