Així ho adverteix Martin Kreutner en un article publicat a la revista digital ‘Euractiv’. L’autor austríac, degà emèrit a l’Acadèmia Internacional Anticorrupció, és expert en aquest àmbit això com en la lluita contra el blanqueig de diners. En el text, analitza l’interès d’Andorra en la negociació amb la Unió Europea. I, essencialment, una de les debilitats del seu sistema financer: l’absència d’un prestador de darrera instància. És a dir, un organisme al qual un banc pugui demanar diners en cas de crisi de liquiditat.
Kreutner recorda que hi ha en curs negociacions conjuntes amb San Marino i Mònaco per un acord d’associació però ara alerta que el Principat “ha viscut diversos escàndols bancaris i financers en un passat no molt llunyà”. Així, recorda que l’afer dels ‘papers de Panamà’, revelat pel Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació va posar el focus sobre “un dels bancs més grans d’Andorra, Andbank”, perquè “suposadament estava en contacte indirecte amb advocats” del país centreamericà “per establir estructures que finalment van contribuir a provocar una gran evasió fiscal internacional”.
L’expert també recorda el ‘cas BPA’ i el fet que “es va nacionalitzar i els actius es van vendre a un fons de capital privat dels Estats Units per una fracció del seu valor, malgrat que el Tresor americà havia retirat completament l’avís” de possible blanqueig. Apunta, a més, que “els procediments judicials iniciats pels accionistes contra les autoritats han revelat que, aparentment, no es va cometre cap delicte per part del banc o dels seus empleats”. I alerta que “l’escàndol pot costar al contribuent andorrà centenars de milions d’euros, ja que el Govern pot veure’s obligat a indemnitzar” els antics propietaris “per les pèrdues sofertes”.
Més enllà d’aquests assumptes, Kreutner també posa el focus en un fet “encara més preocupant”. I és que “Andorra es troba entre els pocs països del món que encara no han ratificat la convenció de Nacions Unides contra la Corrupció”. Tampoc és part de la convenció de l’OCDE contra el suborn ni de la Convenció de dret civil contra la corrupció del Consell d’Europa. Això fa que al Principat “li manca l’existència d’una autoritat anticorrupció veritablement independent”.
Amb aquest paisatge normatiu, l’expert austríac alerta que “sembla més que raonable que l’UE apliqui determinades condicions” a aquests països. Entre elles, anticipa la ratificació “dels instruments jurídics internacionals temàtics” així com garantir “una sana separació de poders” i “la necessària independència a les autoritats investigadores i judicials”. I, probablement, una normativa que protegeixi els denunciants, seguint la recomanació del Grup del Consell d’Europa contra la Corrupció (GRECO).
En aquest sentit, entén que serien demandes lògiques. “La protecció financera no ha de ser gratuïta, ja que la Unió Europea també té obligacions cap al seu electorat: mantenir la casa i el jardí lliures de possibles cavalls de Troia financers i protegir els seus contribuents de possibles conseqüències monetàries indegudes”, avisa.