L’exempció de l’ITP en la compra del primer pis s’amplia fins als 600.000 euros

És un dels canvis fiscals introduïts a la Llei pel creixement sostenible i el dret a l’habitatge, que ha entrat en vigor aquest dimecres, i que s’ha incorporat als nous reglaments de les diferents figures tributàries afectades

Carles Ferreira, explicant els canvis en els reglaments.
Carles Ferreira, explicant els canvis en els reglaments. SFG / J.A.VILADOT

La Llei pel creixement sostenible i pel dret a l’habitatge ha entrat en vigor aquest dimecres -un cop superats els quinze dies de decalatge previstos i amb l’excepció de les disposicions relatives als pisos buits-. Entre les mesures previstes hi ha tota una sèrie vinculades a figures impositives. Ara, es podrà aplicar completament el text un cop aprovats els canvis necessaris en els reglaments que despleguen aquests impostos. Entre altres, hi ha una ampliació de les persones que es podran acollir a l’exempció a l’ITP en el cas de comprar el primer habitatge.

En total, les modificacions afecten cinc figures: l’Impost sobre Transmissions Patrimonials, el de la renda dels no residents (IRNR), el de societats (IS), el de la renda (IRPF) i el que grava la inversió estrangera immobiliària. Els canvis persegueixen desincentivar l’especulació immobiliària a curt termini i incentivar la compra del primer habitatge per a residència habitual i permanent.

Pel que fa a aquesta segona fita, fins ara el límit a partir del qual no es podia aplicar l’exempció de pagament de l’ITP eren 360.000 euros de cost de l’immoble. A partir d’ara, aquesta xifra puja a 600.000. A banda, també podrà demanar aquesta mesura una societat que s’hagi creat fa més de cinc anys i que posi el pis a lloguer durant deu anys a un preu assequible.

Casal treu pit dels efectes de la Llei fins i tot abans de l’entrada en vigor: “Ja s’han posat a lloguer un centenar de pisos que estaven destinats a usos turístics”

En aquest sentit, també hi ha altres canvis. D’aquesta manera, els obligats tributaris poden reduir la base de tributació en l’impost sobre societats i l’impost sobre la renda de les persones físiques en un 10% dels ingressos procedents del lloguer d’habitatges. Això sí, sempre que ho facin a un preu considerat assequible: per sota dels 9 euros metre quadrat com a màxim fins a un límit de 1.250 mensuals.

La Llei també incorpora altres canvis fiscals per posar fre a l’especulació immobiliària. Així, s’apliquen recàrrecs de fins al 25% sobre la plusvàlua si una persona no resident ven un immoble i no han passat dos anys des de la compra. També s’incrementa el recàrrec sobre els guanys especulatius en la declaració de l’IRPF i l’impost de societats, amb gravàmens de fins a un 10%.

Finalment, també s’ha aprovat un nou reglament, derogant l’anterior, sobre l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària per tal de garantir més claredat i seguretat jurídica en la seva aplicació. El text incorpora l’exempció per liquidació en règim econòmic de matrimoni. És a dir, en cas que una parella que té un pis en propietat se separa i una de les parts adquireix la totalitat de l’immoble. També defineix els criteris per considerar que s’han creat nous llocs de treball, i es mantenen aquestes places, en l’exempció de l’impost quan es destina la inversió a activitat mercantil durant deu anys. A més, es limita la bonificació del 90% quan es destina a lloguer a preu assequible.

Des de Govern el portaveu, Guillem Casal ha aprofitat per treure pits dels efectes que, al seu entendre, ha generat la Llei fins i tot abans que entri en vigor. “Ja s’han posat a lloguer un centenar de pisos que estaven destinats a usos turístics”, ha comentat.

Comentaris (3)

Trending