Enèsima reclamació del Tribunal de Comptes a l’AREB pels números de BPA

L’informe de l’òrgan fiscalitzador també posa en dubte la decisió de renovar els serveis jurídics i revela que l’agència, un cop completada la compra de Vall Banc per part de Crèdit Andorrà, ha tornat el préstec pendent a Govern

Rètol a la seu de l'AREB.
Rètol a la seu de l'AREB.

Govern i l’Agència de Resolució d’Entitats Bancàries diuen que no. I el Tribunal de Comptes insisteix:  cal que se li facilitin els comptes de Banca Privada d’Andorra. L’òrgan fiscalitzador torna a posar en relleu que, al seu entendre, l’entitat està incomplint la llei en no donar aquestes dades. En l’informe també es recrimina que no es pot comprovar si el preu que paguen pels serveis jurídics, renovats de forma directa, és o no adequat.

L’informe elaborat pel Tribunal torna a ser contundent. Malgrat que la mateixa AREB i, sobretot, el ministre de Finances, Eric Jover, argumenten que en ser una entitat privada, per molt que estigui controlada per un ens públic, els comptes de BPA són reservats, l’òrgan fiscalitzador han tornat a alertar de l’incompliment legal que això suposa.

Rètol a l'entrada de la seu de l'AREB.

Relacionat

Important tibada d’orelles del Tribunal de Comptes a l’AREB

Així, es torna a recordar que “l’AREB ostenta la totalitat del capital social de referida societat” i que “contràriament al que disposa (...) la Llei del Tribunal de Comptes, els comptes de BPA, SAU de l’exercici i els d’exercicis anteriors no han estat lliurats” quan “era procedent fer-ho”. Això, “a més de representar l’incompliment normatiu esmentat, impedeix al Tribunal conèixer i avaluar possibles passius, riscos, contingències o responsabilitats que poguessin tenir incidència directa en els comptes de l’AREB i, indirectament, en els comptes de l’Estat; comportant una limitació a l’abast del treball”.

A tancament del 2020, l’AREB tenia obertes fins a 67 demandes contra les seves actuacions sense que hagi fet cap provisió per si alguna l’acaba perdent

No és pas l’única tibada d’orelles que es fa a l’agència. També es considera poc transparent la renovació dels contractes de serveis jurídics, adjudicats en 2017. Al llarg del 2020, això va suposar una despesa per a l’entitat de 897.592 euros. “La falta de concurrència no permet al Tribunal manifestar-se sobre la raonabilitat de que els preus satisfets s’ajusten a les condicions del mercat en els termes que reclama la gestió de fons públics”, alerten. .

També es retreu que malgrat haver d’afrontar fins a 67 demandes, 35 en l’àmbit contenciós administratiu, 8 en el civil i 24 en el penal i que a través d’elles “es reclamen quanties rellevants per a l’AREB”, no s’ha dotat “cap provisió possibles contingències derivades de les mateixes”. L’informe alerta que “l’estat de tramitació d’aquests procediments i la seva complexitat fa que el Tribunal no es pugui manifestar sobre la necessitat de dotar provisions per atendre riscos derivats de les demandes anteriors”.

En canvi, sí que hi ha un retret que queda eliminat aquest any en comparació a anàlisis anteriors. Fins ara, sempre s’havia posat en dubte el retorn del préstec de més de 20 milions d’euros atorgat en el seu dia per Govern per afrontar la crisi BPA. Es considerava que no se sabia quins recursos tindria l’agència per tornar aquests diners. Ara, amb la venda de Vall Banc a Crèdit Andorrà s’han aconseguit els diners necessaris i, de fet, es posa en relleu que “hem obtingut evidència del retorn del préstec per part de l’AREB al Govern en data 18 de febrer del 2022”.

Etiquetes

Comentaris (4)

Trending