Així queda de manifest en l’informe que l’òrgan fiscalitzador ha emès sobre els comptes de l’AREB del 2022. En línies generals, prou acurats, al seu entendre. Ara bé, amb retrets que, però, no són nous. De fet, l’entitat evidencia, una vegada més, que no té cap problema a l’hora de desobeir algunes de les recomanacions efectuades any rere any pel Tribunal.
La principal, una vegada més, el fet d’amagar els comptes de l’antiga BPA. Una posició que ha estat criticada pels responsables de l’organisme de control, però també per diferents grups parlamentaris -fins i tot, algun any, per la mateixa majoria-. En l’informe, es recorda que “l’AREB ostenta la totalitat del capital social de referida societat” i que “contràriament al que disposa l’article 12.1 de la Llei del Tribunal de Comptes, els comptes de BPA, SAU de l’exercici i els d’exercicis anteriors no han estat lliurats al Tribunal quan, atenent al que disposa l’article 8 d’aquesta Llei, en combinació amb el que disposa l’article 4 de la Llei General de Finances Públiques, era procedent fer-ho”.
Per a l’òrgan fiscalitzador, “la manca de lliurament dels comptes de la societat indicada, a més de representar l’incompliment normatiu esmentat, impedeix al Tribunal conèixer i avaluar possibles passius, riscos, contingències o responsabilitats que poguessin tenir incidència directa en els comptes de l’AREB i, indirectament, en els comptes de l’Estat”. Això, “comporta una limitació a l’abast del treball”.
Així doncs, el Tribunal de Comptes insisteix que ha de poder tenir accés a aquesta informació. I l’AREB manté la postura contrària -obviant que hauria de seguir les demandes de l’òrgan fiscalitzador-. Ho argumenta, en les seves al·legacions, en el fet que “la Llei de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i de resolució d’entitats bancàries estableix que el règim jurídic de l’AREB no s’ha d’estendre a les entitats participades” que “s’han de regir per l’ordenament jurídic privat que resulti aplicable”. I consideren que “BPA és una entitat privada en resolució” i, per això, s’opta per no lliurar els comptes, més per la necessitat de guardar “el deure de secret” sobre “dades, documents i informacions que estiguin en poder de l’AREB”.
El Tribunal, però, deixa clar que no comparteix aquesta argumentació. S’han “analitzat les al·legacions presentades” i s’entén que “no modifiquen els plantejaments evocats en el cos de l’informe, ni aporten cap informació complementària que permeti modificar les observacions i conclusions a les quals s’han arribat”.
La gestió de l’afer BPA també està en el fons d’un altre retret que es fa a l’AREB. El fet que no hagi reservat fons davant els nombrosos processos judicials oberts. Així, el Tribunal avisa que hi ha “un total de 14 demandes en l’àmbit contenciós administratiu, 7 en l’àmbit civil i 25 en l’àmbit penal”. En aquests, “es reclamen quanties rellevants per a l’AREB”. En canvi, l’entitat “no ha dotat cap provisió per atendre possibles contingències derivades de les mateixes”. Per a l’òrgan fiscalitzador, “l’estat de tramitació d’aquests procediments i la seva complexitat fa que el Tribunal no es pugui manifestar sobre la necessitat de dotar provisions per atendre riscos derivats de les demandes anteriors”.
També es posa el dit a la nafra en dos altres procediments de gestió. Per un costat, el fet que el pagament dels arrendaments dels locals, de serveis d’assessorament comptable o el subministrament de material d’oficina o alimentar, entre altres, es fa “mitjançant domiciliació bancària”, una pràctica “contrària” a la Llei de Finances Públiques, ja que “comporta que es materialitzin els pagaments amb anterioritat a què les despeses hagin estat liquidades i s’hagi dictat la preceptiva ordre de pagament requerida per la norma referida”. Tampoc es lamenta que l’ús de targetes de crèdit no s’adequa a la normativa vigent.