Així es desprèn de les dades fetes públiques aquest dijous des del departament d’Estadística. Si abans de l’esclat de la pandèmia, el deute de les administracions públiques se situava en prop de 997 milions, el que suposava un 35,5% del Producte Interior Brut i 12.854 euros per cada ciutadà, en dos anys s’ha disparat. Evolució lògica donada la crisi sanitària que, per un costat, ha obligat totes les administracions, amb Govern al capdavant a destinar un elevat nombre de recursos per fer front a l’impacte. Per l’altre, les restriccions van colpejar amb duresa l’economia i, per tant, els ingressos de l’Estat, ja relativament normalitzats aquest 2022.
Així, a 31 de desembre del 2021, l’endeutament públic s’havia enfilat fins als 1.366,5 milions d’euros. Per tant, el 48,5% del PIB i 17.181 euros per cada habitant. Malgrat això, si la dada es compara amb els països de l’entorn, Andorra encara es trobaria en una situació confortable. A Espanya, el deute públic suposa un 118,4% del PIB i 30.111 euros per cada ciutadà; a França, 41.579, mentre que el percentatge sobre el PIB és una mica més baix: 112,9%.
Actualment, 481,6 milions d’aquest diner a retornar és a curt termini; la resta, 884,9, té un temps d’amortització més llarg. En canvi, un canvi important en comparació als darrers anys és la font d’aquest finançament. Només 76,5 milions corresponen a diners prestats pels bancs, xifra que s’ha anat reduint en els darrers temps gràcies a les emissions de deute impulsades des del Govern. Sense anar més lluny, el 2019, els fons deixats per entitats financeres superaven els 250 milions. Així, si llavors representava el 21% del total, ara tot just un 6%.
La font de l’endeutament és principalment el Govern, amb 1.302 milions. En canvi, els comuns només en representen 64,5. En el cas de les administracions parroquials han aconseguit una petita reducció, del 4,1% en comparació als 67,3 del 2021 i encara més significativa si es mira la dada del 2019: 75,9.