En l’informe fet pel Tribunal, es torna a posar el dit a la nafra en l’excés d’hores extra d’alguns funcionaris. Es tracta d’un aspecte habitual en anys anteriors i que es corregeix, però que encara existeix. Per tant, hi ha a camí a recórrer per complir amb el que està establert legalment. Així, es recorda que el màxim anual d’autoritzades i compensades és de 120 anual.
I el 2021 hi va haver 18 treballadors de Govern que van excedir aquesta xifra. Cert, queda molt per sota de la dada que s’havia denunciat en anteriors informes, però encara n’hi ha i, per tant, cal evitar-ho. A banda, en aquest cas s’alerta que dues persones van superar les 300 anuals. Per tant, més del doble de les permeses. Set funcionaris en van fer entre 150 i 200 i nou més, entre 120 i 150.
En l’aspecte laboral, el Tribunal també retreu a Govern que no s’hagi elaborat encara el reglament del registre de personal previst a la Llei de Funció Pública del 2019 i que encara no tingui un sistema de classificació dels treballadors que preveu el mateix text. A banda, també s’avisa que hi ha casos d’empleats interins a qui es va nomenar fins al 31 de desembre del 2021 i a qui, posteriorment, se’ls va tornar a nomenar, per la via d’urgència, l’1 de gener següent. “Aquesta pràctica qüestiona el caràcter periòdic de les funcions estructurals” d’aquest personal, s’alerta.
Un altre avís important de l’òrgan fiscalitzador fa referència a les provisions que hauria de tenir l’executiu per poder fer front als compromisos de jubilació dels funcionaris. “La Llei reconeix prestacions complementàries a càrrec de Govern, al marge del pla de pensions de la funció pública, a favor dels treballadors públics que estaven inclosos dins del sistema de previsió de prestació definida”, recorda el Tribunal. Això es tradueix en unes obligacions amb el personal quantificades, segons un estudi independent, de 463 milions.
Ara, aquests pagaments ja superen els sis milions anuals. S’avisa, però, s’aniran incrementant “arribant a duplicar-se d’aquí a deu anys i triplicant-se al cap de quinze anys”. En canvi, es denuncia que “per atendre en el futur aquests compromisos, els quals s’han meritat durant els exercicis passats, el Govern no ha generat recursos ni disposa d’actius per atendre’ls pel que s’hauran de suportar amb càrrec als ingressos pressupostaris d’exercicis futurs”.
Altres retrets que figuren a l’informe corresponent als comptes del 2021 són el fet que el març d’aquell any es va autoritzar un avenç de fons de 300.000 euros, que servirien per contractar el projecte dels pisos a preu assequible a la Borda Vella. “La urgència de l’actuació s’argumenta en base un protocol formalitzat amb el comú d’Andorra la Vella el 12 de març de 2020, el qual, segons consta en l’expedient, no es va poder complir per causa de la pandèmia”, es recorda. En canvi, s’entén que la decisió no va ser correcta “considerant la data d’aprovació i que el compromís comptabilitzat s’ha reconduït al pressupost de l’exercici 2022”.
L’informe, entre altres punts, també alerta que Govern no disposa d’un mecanisme per fer un correcte control financer de les subvencions a entitats privades. Això fa que no es pugui garantir que els diners atorgats “s’hagin obtingut de forma adequada i correcta, que s’ha donat acompliment a les obligacions de gestió i aplicació dels mateixos per part dels beneficiaris, l’adequat i correcte finançament de les activitats subvencionades i la realitat i regularitat de les operacions que s’han finançat amb els ajuts”. També es lamenta que no s’hagi creat un registre de contractes d’accés públic.
Comentaris (29)