Els 300 milions inclouen des del cost dels ERTO a tota la inversió sanitària -material per fer proves diagnòstiques, vacunes, respiradors- i també tot el paquet destinat a ajuts socials i afavoriment de prestacions que s’han anat atorgant per mirar de pal·liar els efectes econòmics derivat de la Covid. Jover ha posat com a exemple com han crescut els darrers anys les transferències al SAAS (de 18 a 30 milions d’euros) i a la CASS (de 39 milions a 52). També ha posat èmfasi en el creixement pressupostari de Salut i d’Afers Socials.
Els comptes per al 2022 continuen contenint partides que van directament a ‘atacar’ els efectes de la pandèmia malgrat que des del punt de vista dels ingressos es preveu ja una recuperació pràcticament total. Caldrà confiar que la situació sanitària no faci la guitza. La dada de què no disposava el titular de Finances -que no vol dir que el departament no la tingui calculada- és la dels menyscabaments en la recaptació producte, justament, de la menor activitat econòmica per pandèmia.
PIB
Justament, l’aturada econòmica que hi ha hagut durant l’epicentre de la crisi sanitària i encara l’hivern passat, fa que molts experts no donin gaire credibilitat a la davallada de només un 11% del PIB durant el 2020. Malgrat que és una caiguda molt significativa, la reducció dels ingressos en matèria d’imposició indirecta -sense tenir en compte l’operació dels quadres de ‘Tita’ Cervera- deixaria entreveure un fre de l’activitat molt major.
Si es dóna com a cert -i així ho fa l’administració- l’11% que aquest mateix dijous ha exposat el titular de Finances, hi ha moltes de les dades subsegüents que ballen. En tot cas, caldrà veure l’evolució de tot plegat. I és evident que la pandèmia ha fet i està fent encara un forat immens en l’economia de l’Estat. Perquè, quedi clar, els 300 milions exposats per Jover tenen a veure, sols, amb la despesa que ha afrontat l’administració central. Caldria afegir-hi la despesa afrontada pels comuns.
Comentaris (8)