Els responsables del regulador espanyol haurien posat sobre la taula algunes de les condicions que exigiria per poder ser el prestador de darrera instància. És un mecanisme que la banca andorrana necessita sí o sí per no quedar molt per sota d’altres competidors europeus si mai s’aprova l’associació d’Andorra amb la Unió Europea (UE) i es comença a implementar el protocol financer negociat. Com és sabut, en paral·lel amb el tancament dels darrers serrells de l’acord amb Europa, el Govern està fent contactes per poder assegurar mecanismes de liquiditat al sector financer.
L’administració no veuria descabellat, o com a mínim entendria, que el supervisor espanyol pretengui exercir una supervisió reforçada sobre la banca andorrana si mai hagués de ser un cinturó de seguretat
Des del Govern es mantenen contactes tant amb el Banc d’Espanya com amb el Banc de França. Encara que l’escenari ideal seria que els dos supervisors veïns assumissin el rol de prestador d’última instància de la banca andorrana a parts iguals, de forma equitativa, hores d’ara sembla extremadament complicat poder plasmar a la pràctica aquest desig. Alhora, segons les fonts consultades, Madrid passaria al davant de París. Tant el Govern, òbviament, com en segon lloc l’AFA o les entitats bancàries, sabrien ja algunes de les exigències que podrien arribar a imposar els bancs centrals veïns per esdevenir suport necessari per a la banca andorrana.
Les fonts consultades han assegurat que l’administració no veuria descabellat, o com a mínim entendria, que per exemple el Banc d’Espanya pretengui exercir una supervisió reforçada sobre la banca andorrana si mai hagués de ser un cinturó de seguretat. Però aquesta demanda no agrada massa o gens les altres contraparts. L’AFA perdria molt pes i els bancs tampoc no veuen bé que vinguin de fora a furgar a casa. Però des de Prat de la Creu s’entén que no es pot demanar quelcom sense oferir res.
ITÀLIA I SAN MARINO
De fet, al seu dia ja s’insinuava en el protocol financer que hi hagués d’haver una supervisió reforçada d’Espanya o França al sector financer andorrà. Això es va aturar, es va deixar sense efecte. Però en la negociació paral·lela pel mecanisme d’última instància, la petició ja no es podria obviar, segons les fonts. Des del Govern i el pacte d’Estat s’espera que el protocol de serveis financers no pateixi cap ensurt en la revisió o validació que ha de fer el Consell de la UE. I això per què? Doncs resulta que a Itàlia no li agrada gens algun dels elements del protocol respecte de San Marino. I aquesta part del text, com la majoria del text, de fet, els sanmarinesos la comparteixen amb Andorra.
L’organisme dirigit per David Cerqueda considera que San Marino ha tingut, des del punt de vista de la supervisió financera, una millor representació en la negociació amb Europa i hi ha una certa tibantor amb l’equip liderat per Landry Riba
Itàlia voldria que el seu banc central quedés blindat ja en l’acord d’associació com a supervisor dels bancs de San Marino. S’espera que els italians no acabin imposant canvis en el protocol estricte i que es trobin altres solucions, perquè en cas contrari potser en sortiria rebotada Andorra. I amb tot, hi hauria certa tensió instada des de l’AFA. Malgrat que els comandaments del supervisor andorrà haurien estat sempre consultats pels negociadors -l’equip liderat pel secretari d’Estat Landry Riba- de l’acord amb la UE, l’AFA creu que no se l’escolta prou i no es colla prou fort Europa.
De fet, segons fonts properes a l’AFA, l’organisme dirigit per David Cerqueda considera que San Marino ha tingut, des del punt de vista de la supervisió financera, una millor representació en la negociació. Però segons altres fonts, la petita república germana petita d’Itàlia hauria tingut una altra tipus de presència en les trobades que s’han mantingut amb la Comissió Europea perquè resulta que San Marino té, a diferència d’Andorra, banc central. Amb tot, però, no és pas aquesta institució financera la que negocia. Sinó l’executiu sanmarinès.
Malgrat els matisos, hi ha cert neguit o malestar des de l’AFA amb la delegació negociadora. Les fonts asseguren que tot es deu al temor dels supervisors andorrans de perdre pes si mai s’acaben concretant les exigències del Banc d’Espanya i s’estableix algun tipus d’acord que accepti totalment o en part les peticions del supervisor espanyol. El que sembla evident és que no es pot anar al mercat interior financer, bancari, sense un prestador d’última instància. Per tant, caldrà fer cessions.
Comentaris (32)