No ha estat pas cap sorpresa, però el debat de la globalitat dels comptes ha evidenciat dos blocs ben diferenciats. Per un costat, una majoria que ha defensat aferrissadament el projecte de llei. Així, el ministre de Finances, Ramon Lladós, ha defensat que “prioritzen l’esforç en el repte més important del país, l’habitatge, alhora que enforteix les bases per a un creixement sostenible amb inversions en educació, salut o digitalització”. I això, “sense afectar la resiliència financera de l’Estat”. De fet, al llarg del debat ha anunciat que, quan toqui renovar deute, potser no es fa en la seva totalitat, tot i que els detalls concrets encara s’han d’acabar d’afinar.
De forma similar s’ha expressat des del grup parlamentari de Demòcrates Jordi Jordana. “És un bon reflex de l’ideari i de les línies estratègiques del Govern i de la majoria que li dona suport”, ha manifestat, tot destacant les “partides importants” que inclou per projectes com “les desviacions de la Massana i Sant Julià, l’hospital, l’ampliació de la Universitat o la digitalització”. Així, a diferència de les crítiques rebudes, ha assegurat que “demostra la línia i la previsió que tenim de cara al futur del país”. En definitiva, ha conclòs que “aquesta és l’eina per fer front als reptes” que té el Principat.
Des de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi no ha amagat que “aquest pressupost ens agrada” perquè “fa front a les necessitats del país”. En aquest sentit, ha destacat que els comptes “permetran millorar les condicions de vida de les persones i ajudar a les empreses”. Per això, els ha definit com “una aposta ferma per les polítiques públiques, el benestar i la cohesió social del nostre país”.
La sorpresa, relativa, de la sessió ha estat el vot favorable que ha expressat el conseller no adscrit Víctor Pintos. Dels comptes, ha destacat “les inversions importants en el parc públic d’habitatge” i el fet que manté “estable l’endeutament”. Al seu entendre, el projecte de llei presenta “un escenari realista però moderat i prudent en un entorn de creixement econòmic normalitzat i amb un àmbit de sostenibilitat financera”.
ELS VOTS EN CONTRA
En l’altre bloc, s’han situat els tres grups de l’oposició, per motius diferents, segons el cas. Des de Concòrdia, Cerni Escalé ha posat en relleu que no comparteix el fet que no preveu possibles situacions de crisi en el futur. En aquest sentit, ha recordat que “tenim un endeutament contret en la seva meitat des que governa DA, principalment amb la crisi financera i amb la Covid, però no compensem durant els anys de bonança”. També ha volgut posar en relleu una altra dada que l’inquieta: la recaptació prevista amb l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària i, sobretot, pel que fa a les operacions especulatives: “El pressupost diu que s’especularà a Andorra per valor de 190 milions”, ha afirmat, tot advertint que “els més afectats seran la classe mitjana”.
Des del PS, Pere Baró ha estat molt contundent. Al seu entendre, els comptes “defineixen clarament el que significa DA i el seu Govern: sense rumb, sense visió de futur, sense resposta a les necessitats de la ciutadania, sense model de país, curtterminista, mancat de planificació i ple d’incoherències”. En definitiva, “un pressupost per obrir i tancar la barraca, tot iq ue no per a tots”. Ha reconegut que hi ha una gran inversió en habitatge, però ha lamentat que “si ens haguessin fet cas quan tocava, els diners s’haurien pogut posar abans; en canvi, ara, cal anar a marxes forçades i es ven com un èxit quan, a parer nostre, és un desastre”.
Des d’Andorra Endavant el vot també ha estat negatiu, ja que “no va en la línia marcada pel nostre programa electoral, començant per tots els assessoraments, estudis i càrrecs de relació especial que inclou”. Noemí Amador ha defensat, en canvi, que “cal racionalitzar la despesa i cada euro gastat ha d’aportar benestar a la ciutadania i no pas servir per nodrir la cort del Govern de torn nomenada políticament”. Gran part de la intervenció, però, l’ha destinat a cantar les, al seu entendre, bondats de les ‘tiny houses’ que, via l’esmena aprovada, l’executiu s’ha compromès a estudiar, al mateix temps que s’ha defensat que una ubicació possible hauria de ser els terrenys on s’havia d’instal·lar el laboratori de Grífols, al prat de la Farga d’Ordino.
Comentaris