Així, els més crítics amb el nomenament han estat els consellers de la formació que lidera Carine Montaner. Qui ha explicat els motius ha estat Noemí Amador, que no s’ha mossegat la llengua. El vot contrari responia, ha indicat, a “una única raó”. I és que consideren que l’elecció de Jover vulnera el “respecte a la ciutadania i al càrrec”.
Aquí, Amador ha recordat que “va ser ministre i va dimitir per no pagar impostos”. Per això, ha afirmat que “és inconcebible que es pugui fer càrrec d’aquesta responsabilitat”.
Des del grup demòcrata, David Montané ha defensat que “reconèixer un error administratiu i assumir-ne les conseqüències no és una mostra de feblesa sinó de maduresa i integritat” i ha destacat les qualitats de l’exministre per assumir el càrrec
En canvi, des de Govern i majoria s’ha defensat el perfil escollit. El ministre de Finances, Ramon Lladós, ha destacat que “compleix amb el que estableix la llei” i ha posat en relleu “l’experiència, la competència i els coneixements tècnics”. Més llarg ha estat el conseller general David Montané, que ha fet un repàs de la seva trajectòria -”gran part de la seva vida l’ha dedicat a treballar pel nostre país”, ha indicat, tot elogiant la gestió feta durant la pandèmia i la renegociació de l’endeutament.
En aquest cas, no ha defugit referir-se a la dimissió protagonitzada a inicis del 2023. “Reconèixer un error administratiu i assumir-ne les conseqüències no és una mostra de feblesa sinó de maduresa i integritat”, ha apuntat. També ha apuntat que la sortida del Govern “la va fer respectant les nostres institucions”. A la vegada, ha volgut refermar la capacitat de Jover per agafar el càrrec: “té el coneixement en profunditat necessari del sistema financer i és independent perquè no hi ha treballat mai”.
PS i Concòrdia han optat per l’abstenció. Els socialdemòcrates, en paraules de Judith Casal, han volgut reconèixer “la trajectòria, la capacitat i el tarannà” de l’exministre i el fet que sigui “independent” del sector financer, però no han amagat que “ens hauria agradat que tingués una neutralitat política més marcada”.
Per la seva banda, Cerni Escalé ha justificat el canvi de vot del no a l’abstenció. Una evolució feta “després de les converses amb els actors econòmics i financers”, que els ha fet veure que “la percepció del sector era molt favorable, tant per part de les entitats supervisades com dels supervisors”. Tot i això, sí que ha llançat una alerta contra “la pràctica de nomenar càrrecs d’entitats independents a persones que tenen una simpatia molt directa amb el partit”, fet que “són decisions que desdibuixen la línia que ha d’existir entre l’Estat i la formació”.
Comentaris (3)