Finances

Andorra Business treu ferro a la tibada d’orelles del Tribunal de Comptes: la culpa és de Grifols

La comissió legislativa de Finances va desestimar l’aprovació dels comptes de l’ADI del 2022 arran de la imputació dels terrenys on s’havia de fer el centre de recerca en immunologia

21/11/2024 (14:23 CET)

Una imatge parcial del Prat de la Farga.

Andorra Business, marca actual de la societat Andorra Desenvolupament i Inversió (ADI), no està gens preocupada per la tibada d’orelles que ha rebut del Tribunal de Comptes i especialment de la comissió legislativa de Finances, que ha desestimat l’aprovació de comptes de l’ADI del 2022. La directora de les dues entitats, Judith Hidalgo, ha deixat clar que és una qüestió de diferent interpretació en matèria de tècnica comptable. En el fons de tot plegat, el terreny que Govern va cedir a l’ADI a Ordino, el Prat de la Farga, perquè al seu torn l’aportés al pacte de socis amb Grifols.

El Tribunal de Comptes va recordar al seu dia que el Govern va adscriure a l’ADI un dret d’ús, temporal i gratuït, sobre la finca anomenada Prat de la Farga d’Ordino per a ser destinat a la creació d’un centre d’investigació immunològica. “Per a aquesta finalitat, el dret d’ús anteriorment esmentat s’ha cedit a la societat Grifols Pyrenees Research Center la qual durà a terme la promoció i explotació del referit Centre. ADI pel referit dret d’ús, ha enregistrat en el seu actiu un immobilitzat intangible per import brut de 6.944.116 euros (6.832.830 euros nets al tancament) quan, en haver cedit el control econòmic del referit dret d’ús a la societat promotora, que és la que n’obtindrà els rendiments econòmics futurs, el títol que ADI ostenta no respon a la definició comptable d’actiu, pel que no correspon la comptabilització efectuada”.

Per tot plegat, l’organisme de fiscalització va concloure, “en conseqüència, que els actius i el patrimoni net d’ADI estan sobrevalorats en 6.832.830 euros i el resultat de l’exercici infravalorat en 111.286 euros corresponents a la dotació a l’amortització practicada”. L’ADI i els seus auditors, però, interpreten la situació diferent i ja al seu dia, en les al·legacions, van deixar clar que l’afirmació del Tribunal de Comptes no era certa, perquè “el control de l’actiu recau sobre l’ADI. La qüestió rau en el control de l’actiu (en el sentit que regula la norma de valoració). En aquest sentit, ADI com a posseïdor del dret d’ús adscrit per part de Govern controla l’actiu”.

I el controlava perquè, entre altres coses, l’ADI “no ha cedit la totalitat de drets econòmics relatius a l’operació perquè es reserva drets preferents sobre la propietat intel·lectual” i perquè “el projecte no generarà beneficis futurs”. També es va remarcar que “no s’estan traspassant la totalitat de les obligacions diamanants del contracte”. Tanmateix, fruit del pacte de socis, “Grifols podria executar la transmissió forçosa de les seves participacions”. En fi, diferències de criteris de comptabilitat i d’imputació d’actius. Segons Hidalgo, tot plegat ja s’hauria resolt després d’arribar a una entesa sobre la fórmula com s’han d’adscriure béns com els esmentats.

Etiquetes