Fa ja força mesos, i després d’un notable treball intern, els fabricants ja van fer arribar al Govern una proposta que, segons les fonts, estava molt ben pensada, dissenyada i que garantia el diferencial de preus de forma permanent. De fet, aquesta seria una de les raons per les quals la necessitat de fixar un PVP. Les fonts consultades han assegurat que l’únic que està clar és, precisament, la necessitat d’establir un preu de venda al públic que eviti distorsions del mercat. La fórmula, però, és encara no incògnita.
Divendres de la setmana passada hi hauria hagut una primera reunió de treball en què, després d’una breu al·locució per part del cap de Govern, Toni Martí, haurien estat els tècnics del ministeri de Finances, on també s’engloben els experts en Tributs, en què s’hauria començat a debatre la qüestió. En principi, allò més raonable, seria fixar un preu en funció de cadascuna de les marques o tipologies de producte en funció del seu ‘nivell’ al mercat. Però tot plegat no és tan senzill com sembla.
En les properes setmanes hi haurà d’haver més contactes per anar avançant i definint el mètode per establir el PVP dels productes tabaquers, que es presenta com una eina per facilitar l’equilibri constant del diferencial de preus amb els països veïns. I especialment amb Espanya, tal i com estableix el document de compromisos polítics annexat pel Govern en aquells elements que configuren fins ara els pactes sobre l’acord d’associació i, especialment, l’acord en matèria lliure de circulació de mercaderies amb el tabac a banda.
Comentaris