- La presidenta de la companyia i ministra de Sostenibilitat envia una carta al cònsol lauredià avisant-lo que sols es podrà informar amb una setmana de temps de l’aprofitament hidrolèctric
- La corporació laurediana pretenia saber amb antel·lació quan turbinaria la parapública per, d’aquesta manera, poder planificar l’activitat que pretén desplegar pel Valira
- Les empreses que proposen una actuació al riu per més de 400.000 euros afirmen que la viabilitat de la iniciativa, més enllà de les obres, està condicionada al cabal d’aigua (que no està garantit)
Poques ganes té FEDA de fer viable el projecte del ràfting que pretén impulsar el comú de Sant Julià. I, per tant, poca col·laboració rebrà la corporació laurediana del ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat. Fa poc més d’un mes, i en tan què presidenta de FEDA, la també titular ministerial, Sílvia Calvó, va enviar una carta al cònsol lauredià, Josep Miquel Vila, advertint-lo que
la companyia elèctrica farà arribar “només a títol informatiu” i sols amb una setmana d’antel·lació la programació que tingui en relació a la utilització per part de la parapública de l’aigua del riu per a la producció energètica.
Calvó responia d’aquesta manera a una petició feta per Vila amb l’objectiu de poder disposar d’una planificació acurada per, d’aquesta manera, poder planificar també al seu torn les activitats de ràfting que el comú de Sant Julià vol dur a terme al Valira.
La poca aigua que baixa pel riu els mesos en què, per temperatura, més adequada seria l’activitat només seria subsanable amb la implicació de FEDA. I per això la corporació laurediana pretenia saber fins a quin punt podia comptar amb la col·laboració de la parapública i saber quan hi hauria ‘turbinatges’ o no n’hi hauria.
La responsable ministerial, però, que es remet a unes ‘notes’ que ja li hauria fet arribar a Vila el cap de Govern, Toni Martí, el juliol, explica ara que
la utilització hidrològica que fa la companyia del riu està subjecta a moltes variables. Com poden ser, per exemple, les avaries. I, per tant, FEDA només podria arribar a enviar la programació d’aprofitament hidrològic una setmana a l’avançada i encara condicionada per eventuals canvis.
Els estudis encarregats al seu dia per les firmes especialitzades Suport i Ambiotec arriben a la conclusió que el projecte del ràfting és viable sempre que es duguin a terme tot un seguit de treballs i millores en el curs del riu que es detallen en uns treballs altament tècnics i, sobretot, que es disposi del cabal d’aigua necessari i que no sempre es pot garantir. D’aquí la necessitat que té el comú lauredià per arribar a col·laboracions amb FEDA.
Els esmentats estudis proposen un seguit d’
intervencions al llit del riu i fins i tot en algunes zones de la riba del Valira per aconseguir un millor aprofitament de tot plegat i poder disposar dels saltants i les preses necessàries per fer realment adequat per al ràfting el tram del riu lauredià.
Les obres que es defineixen tenen un cost lleugerament superior als 400.000 euros. Aquesta xifra, però, inclou només les despeses de la intervenció a la llera.
A més a més de tot plegat, caldria sumar-hi els lloguers els edificis que s’han arrendat per donar servei a l’activitat i, sobretot, les obres de reforma que s’estan fent en alguns d’aquests immobles, i que suposen una inversió de molts milers d’euros.
De fet, tot plegat -i més enllà de les rendes anuals que s’hauran de satisfer pels lloguers- les actuacions podrien superar els 800.000 euros que s’havien pressupostat per aquest 2017 i amb què es pensava donar resposta a tota la inversió necessària. Cert que una part notable dels treballs s’acabaran executant i, per tant, certificant i pagant durant l’exercici 2018.
Que l’administració central, via ministeri de Medi Ambient i Sostenibilitat o a través de FEDA, mostri ara una predisposició més aviat baixa de col·laborar amb el comú de Sant Julià per fer possible el projecte del ràfting és contradictori amb l’anunci, un més, que a bombo i plateret va dur a terme al seu dia el ministeri de Turisme.
Cert és que llavors es pretenia implicar en el projecte els comuns d’Escaldes -el circuit havia d’iniciar-se a les proximitats de Caldea- i d’Andorra la Vella. De fet,
llavors la iniciativa era molt més interessant perquè el recorregut era molt més llarg, les localitzacions molt millors i fins i tot els recursos naturals emmarcats en la glera del riu permetien un atractiu que ara, amb Sant Julià sol, de cap manera no té, més enllà de quedar totalment a expenses de la cooperació amb FEDA. Fet i fet, ara mateix ni tan sols se sap les ubicacions exactes de sortida i arribada perquè no està clara l’acceptació dels privats dels acords que se’ls haurien plantejat.
Comentaris