Diverses fonts han mostrat la seva estupefacció pel volum de dades filtrades pel propi Govern i la naturalesa de les mateixes. De fet, hi ha estupefacció i incredulitat. No es poden creure alguns dels consultats com pot l’administració facilitar a tercers informació tan sensible d’una persona privada pel simple fet que s’hagi presentat a un concurs públic i hagi interposat, posteriorment, un recurs contra dit procediment. El Govern volia en aquesta segona ocasió evitar el que li va passar el primer cop: que els altres participants al concurs per proveir de places de mestre no poguessin defensar-se. I com és el cas del concurs del 2016, ara el seu lloc de treball pugui estar penjant d’un fil.
Però el departament de Funció Pública, que gestiona tots els processos de provisió de places públiques, no només es va limitar a comunicar als altres concurs en aquest procediment gestat abans de l’estiu que s’havia interposat en un recurs per tal que, si ho consideraven, actuessin en conseqüència. No. Segons que l’Altaveu ha pogut corroborar de diverses fonts, el ministeri va facilitar a tots els concursants un dossier de 42 pàgines que inclou totes les dades personals del recurrent. Nom, cognoms, data i lloc de naixement, domicili, telèfons… i el resultat de les proves realitzades.
Com per exemple un psicotècnic que no només inclou les respostes donades pel concursant sinó també les consideracions, tot sovint subjectives, del tribunal avaluador. Suposadament, l’administració pretenia dona elements als altres participants en el procés perquè poguessin fer al·legacions al recurs amb una base fonamental prou potent. O això o pretenien desacreditar -d’una manera o altra- l’aspirant a mestre per haver-se atrevit a recórrer un segon concurs després d’haver-ne tombat ja el primer i crear un enorme problema a l’administració que s’està mirant de resoldre via maniobres jurídiques com un recurs d’empara al Constitucional.
Les fonts consultades han confirmat que és la filtració d’aquest dossier el que va originar que el titular de les dades i recurrent en els dos concursos promogués una demanda seguint allò establert en l’article 41.1 de la Constitució. Probablement, la decisió de primera instància -es tracta d’un procés urgent i preferent- ja hauria d’haver estat adoptada. Però ara per ara no ha transcendit. La mateixa persona té, a més a més, interposada una altra demanda, en aquest cas ordinària i davant la secció administrativa de la Batllia, també contra Funció Pública, en aquest cas concret contra la coordinadora del departament.
En aquesta ocasió el demandant el que qüestiona és que mentre alegrament s’ha filtrat multitud de dades seves a altres participants, a ell mateix, com a persona interessada i titular de la informació -o, almenys, protagonista- quan va demanar el seu expedient no se li va facilitar en la seva totalitat. Només parcialment. Com que el recurs al segon concurs encara s’està substanciant i les accions jurídiques paral·leles encara estan en curs, l’afectat manté un sepulcral silenci.