Ara fa uns dies, el màxim responsable de l’executiu, Xavier Espot, va posar en relleu que, potser, calia una certa limitació en l’expansió de determinats sectors econòmics, ja que “no podem créixer al ritme de 4.000 habitants anuals”. I el focus, almenys un, el va posar en el sector turístic, ja que “creixen les activitats i necessiten més personal; potser haurem de ser capaços de dir fins aquí”.
El director general d’Ensisa i de SETAP 365, David Hidalgo, entén, però, que aquesta reflexió no és necessària al sector de la neu. Considera que, per un costat, “el nombre d’esquiadors, amb alts i baixos, és més o menys pla de fa vint anys; no hem passat pas de dos milions a tres”, tot i que “sí que hem anat millorant la seva qualitat”. En tot cas, admet que hi pot haver pics en certs moments de la temporada -com Nadal o Carnaval-, però en canvi, hi ha èpoques de baixa afluència. Per afrontar aquesta situació, ja apliquen “una política de preus dinàmics” per, si es pot créixer en aquests moments d’ocupació reduïda.
L’altre punt del debat és el del nombre de treballadors. I en aquest, Hidalgo tampoc entén que el sector estigui carregant. “No hem crescut en xifres rellevants. La nostra plantilla és més o menys estable”, indica. Això suposa un pic màxim de mil empleats a Ensisa i prop de 600, sense arribar-hi, a Pal-Arinsal. Per tant, considera que “la nostra massa laboral no és la crea el problema”.
Al contrari, de fet, apunta que, més aviat, són víctimes de la situació. “La vivim i en formem part. Per això, si podem trobar una solució pròpia, alliberem pisos disponibles. I fins i tot tenim problemes per atreure gent a treballar perquè no troben on viure”, comenta el director general de SETAP 365. I adverteix que “si volem donar un servei de qualitat per justificar el preu del forfet; no li puc dir a un client que la pizza li trigarà mitja hora perquè en falten dos cuiners”. Avisa, de fet, que “això no ens ho podem permetre ni nosaltres ni el país” i, per tant, remarca “la importància de trobar una solució, que no serà fàcil”.
Enguany, via la mateixa societat, s’ha trobat allotjament per unes 800 persones. “Ningú s’ha quedat sense allotjament”, afirma. També apunta, però, que no és el mateix trobar lloc per a un jove que ve a fer temporada que per a algú a qui “li ofereixes un càrrec de responsabilitat”. I també lamenta que, “fins ara, ho hem anat solucionant, però cada cop hi ha més problemes, fins i tot posant recursos o diners. O no hi ha edificis o són molt cars”. Per això, alerta que “hem d’actuar abans que no vagi a més”.