L’executiva liberal es va ampliar amb la presència de tots els càrrecs electes, de representants dels comitès parroquials i d’antics càrrecs de renom com l’exministre Juli Minoves o l’excap de Govern Marc Forné, un dels que hauria avalat obertament durant la trobada l’aliança amb els demòcrates per formar govern. La reunió formalment era per avaluar tres possibles escenaris: la configuració d’un Govern de coalició; quedar-se a l’oposició però oferint pactes puntuals a DA; o aliar-se amb els socialdemòcrates i bastir una fèrria oposició parlamentària. També tenia per objecte demanar si Gallardo podia entaular converses amb Espot per intentar arribar a acords de govern, que s’haurien de tornar a sotmetre a la direcció del partit.
Hi va haver molts dels presents que no van prendre la paraula. Però entre els que sí que es van pronunciar, hi hauria una clara divisió entre els que creuen que cal entrar a formar part del Govern i aquells que consideren que el lloc que correspon al partit és l’oposició, sense que hi hagi una clara unanimitat sobre la fermesa del control parlamentari. Els que van mostrar la seva oposició a pactar amb els demòcrates van sortir de la reunió amb la sensació que l’aliança està amanida i que, no només això, fins i tot que ja s’ha parlat de concórrer conjuntament, taronges i liberals, a les properes comunals.
El comitè parroquial d'Encamp o persones a títol individual com Marc Forné són partidaris del pacte; des d'Andorra la Vella o Judith Pallarés es mostren molt més escèptics o contraris a l'aliança
Les diverses fonts consultades han assegurat que qui més clarament es va posicionar a favor del Govern de coalició van ser els representants del comitè parroquial d’Encamp i persones a títol més individual com els Forné o alguns membres del comitè escaldenc, com Higini Martínez-Illescas, que va demanar, que en cas d’entesa, s’estableixi un dur control dels demòcrates i que s’exigeixin ja abans de començar l’assumpció de responsabilitats per alguns dels fiascos protagonitzats, sobretot, aquesta darrera legislatura.
En canvi, representants del comitè d’Andorra la Vella, com Jordi Cerqueda, o la fins fa poc consellera general Judith Pallarés, s’haurien mostrat molt més allunyats de la possibilitat d’entrar al Govern. Cerqueda totalment en contra, malgrat que al comitè de la capital no hi ha unanimitat, atès que per exemple el propi Jordi Gallardo és partidari de la coalició pel bé de la governabilitat i l’estabilitat. I per no deixar la clau en mans de tercerava i Josep Pintat. Pallarés hauria demanat saber abans de decidir què ofereixen els demòcrates, un fet que es va assegurar que no s’ha parlat encara malgrat que aquesta resposta va aixecar certs dubtes entre molts dels presents.
El que sí que hauria demanat, per exemple, Pallarés, o també Juli Minoves, és que es mantingui la disciplina de partit i que, finalment, tothom remi cap a la mateixa meta si la majoria del partit acaba concloent que el millor és entrar al Govern. I l’entrada al Govern es ratificarà formalment en uns dies però els grans dirigents de la formació, de present i de passat, ja tenen decidit que és cap a on s’ha d’anar tot recordant, a més, que amb el PS no es va pactar res més enllà del 7 d’abril. És a dir, que una vegada celebrades les eleccions, cada formació era sobirana.