El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, ha reconegut aquest dijous que al mes de febrer va ser informat per l’accionista majoritari de Banca Privada d’Andorra (BPA) Higini Cierco de les amenaces i extorsions de què havia estat objecte i que a parer Cierco van ser el punt de partida del que acabaria sent la publicació del ‘Notice’ del FinCEN i l’esclat de la crisi de BPA. Espot ha explicat també que amb posterioritat, una de les actuals integrants de l’equip legal dels propietaris del banc intervingut, Maribel Lafoz, li va tornar a fer el mateix relat de fets i li va exhibir un document que provaria part de les explicacions que li estava fet però que “no estava firmat”. El ministre ha justificat per què ni ell en particular ni el Govern en el seu conjunt no van actuar quan van conèixer la situació. I ha afirmat que l’executiu “es congratula” que finalment s’hagin denunciat els fets a la Justícia. I “si efectivament aquests fets han succeït, el Govern defensarà els interessos d’Andorra; però no ens hem de precipitar”.
Espot ha estat entrevistat en el programa ‘La Rèplica’ d’Andorra Televisió i, entre les primeres qüestions que se li han plantejat, unes quantes han versat sobre el ‘cas BPA’ i el gir donat arran de la declaració d’Higini Cierco a la Batllia. En aquella declaració l’accionista majoritari de BPA exposava que una de les persones a les quals s’havia comunicat la situació havia estat el titular de Justícia i Interior. De fet, abans, i fins i tot molt abans, ja ho havien sabut tant el cap de Govern com el ministre de Finances, Toni Martí i Jordi Cinca respectivament, com l’avui titular d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions, Jordi Alcobé. Espot no ha dubtat a reconèixer que “és cert” que s’havia reunit amb Cierco al seu despatx oficial de ministre i a petició de l’accionista majoritari de BPA. Va ser “a principi de febrer del 2016”, és a dir, molt abans que de manera ofuscada el mateix Govern presentés una querella contra diversos dirigents i gestors de BPA i deixés entreveure la necessitat d’inculpar els accionistes majoritaris de l’entitat.
El ministre de Justícia i Interior ha manifestat davant les càmeres d’ATV que l’explicació dels fets que li va fer Higini Cierco va coincidir plenament amb la que l’empresari va acabar fent el 18 d’agost davant la batlle instructora del ‘cas BPA’, Canòlic Mingorance, encara que “potser no d’una forma tan detallada”, sense posar en qüestió en cap moment que no s’adigués amb el que es va acabar declarant a la Batllia ni que es tractés de qüestions superficials. Espot no ha dubtat a explicar i motivar, també, els “tres motius més que justificats” pels quals ni ell ni el Govern no van actuar. El ministre explica que “no em demana fer res des d'una perspectiva diplomàtica o judicial, al revés, em recomana un deure de reserva davant les explicacions que em fa”; d’altra banda "perquè eren manifestacions unilaterals sense cap mena de suport documental per part d'una persona directament implicada en els fets, i després perquè penso que era a ell a qui li corresponia posar-ho en coneixement de l'autoritat judicial”. Ara que ja hi ha la denúncia judicial, “el Govern se’n congratula”.
El document
Més tard, i ja cap a finals de juliol segons la versió d’Espot, pocs dies abans que s’hagi de dur a terme la declaració dels accionistes majoritaris de BPA, la declaració que finalment es va ajornar, acudeix al despatx del ministre l’advocada Maribel Lafoz en qualitat “d’assessora dels germans Cierco” per tornar-li a repetir a grans trets el mateix relat que li havia fet l’empresari però a diferència de la reunió amb Higini Cierco, en aquest cas “m’exhibeix un document escrit a màquina o a ordinador, del qual no me n’entrega còpia òbviament i que puc llegir de forma transversal” en què, segons dedueix el ministre, una de les persones participants en els episodis d’amenaces i extorsions explica com s’ha actuat. Espot deixa clar que el document no està firmat i davant tot plegat “no era suficient per activar” cap mesura ni diplomàtica ni judicial. Unes mesures, les diplomàtiques, que Espot no sap si s’han posat en marxa després que la premsa revelés un informe de la policia espanyola en què es posaven de relleu les pressions que s’haurien fet a dirigents de BPA i que presumptament haurien servit per obtenir dades bancàries dels Pujol.
L’informe en qüestió, que s’atribueix al comissari espanyol integrant de la denominada ‘policia patriòtica’ José Villarejo, no va ser el document que va veure de forma transversal Espot, segons que ha afirmat. I tampoc té constància el ministre que el Govern disposi hores d’ara d’aquest document. Una altra cosa és com avenci la instrucció judicial. Per tant, “deixem que la Justícia treballi i recavi les proves que hagi de recavar”. En aquest sentit, el titular de Justícia i Interior ha afirmat a ATV que si s’acaben demostrant com a certes les amenaces “farem el que correspongui per defensar el país”. No obstant això, ha insistit, com ja han fet altres membres del gabinet ministerial, que cal separar la investigació judicial en relació als casos de blanqueig amb l’episodi d’extorsions. “En l’estadi actual de la investigació queda prou clar que una cosa són les pressions i l’altra els casos denunciats pel FinCEN”, ha respost Espot quan se li ha demanat que hi ha diversos advocats que han sol·licitat la nul·litat de la causa partint de la base que les proves que van servir per poder intervenir el banc es van obtenir de manera il·legal, sota amenaça.
Imatges: ATV