La impugnació de l’assemblea que es va celebrar fa uns mesos i per la qual es destituïa Crespo sense haver-ho anunciat prèviament, va portar a l’anul·lació d’aquella reunió i, en conseqüència, el vicepresident segon quedava restituït en el càrrec. La setmana passada es va repetir l’assemblea. El 20 de juny sense anar més lluny. Una setmana abans aproximadament, la presidenta de l’FMA demanava per carta a Crespo que presentés la dimissió abans de les 11 del matí del dia 19 de juny. I li reclamava que no assistís a la reunió de la junta que s’havia de celebrar uns dies previs.
Xavier Crespo no va acabar acudint ni a la reunió de junta ni a l’assemblea -que es van fer els dies 19 i 20 de juny- perquè per motius personals no hi va poder acudir. Estava fora d’Andorra. Però tampoc ha presentat la renúncia exigida per Gallego. Les formes han acabat de fer enutjar tot l’entorn del vicepresident segon de l’FMA. L’assemblea, com que era una repetició exacta d’una d’anterior sense la votació per fer fora Crespo, va ser plàcida. Però la reunió de la junta del dia anterior va ser més moguda.
De fet, es va retreure a la presidenta la manera de fer, les seves formes. Però ni Gallego ni la vicepresidenta primera, Laia Clascà, la segona impulsora de l’intent de foragitar Crespo, no van admetre cap error i la presidenta especialment es va mantenir impassible amb el fet que volen fora el vicepresident segon. Aquest no ha plegat.
Però altres persones de la seva confiança sí que ho han fet. I n’hi podria haver més atès que el que es mira de resoldre ara és com les persones que són denigrades per les actuals màximes responsables de la federació poden mantenir càrrecs i responsabilitats a nivell internacional sense tenir-los, tenir-les, en l’àmbit nacional.
Comentaris (1)