Marchán tornarà demà al Principat, un país que assegura que el va acollir molt bé durant les dues temporades que va estar-hi. “Quan vaig marxar, ja vaig dir que Andorra va ser una etapa molt important per mi i sempre ho he mantingut. Arribar a un país nou, conèixer gent dins i fora del club que sempre han estat importants... Estic en contacte amb ells, també amb jugadors de la primera plantilla. Parlem, comentem els partits, i sabem que és una situació complexa la d’aquest cap de setmana”, explica el migcampista català, que va arribar a l’Albacete el passat hivern a petició de Rubén Albés després de tres exòtiques temporades a Austràlia.
“Lògicament, vull guanyar. Tenim aquesta necessitat de punts i sabem que si ho fem, l’Andorra queda molt tocat. Et sap greu pel club, per la gent, pel país, perquè és molt difícil arribar al futbol professional i em sabria molt greu que no es poguessin salvar. Però som egoistes, mirem pel benefici propi i del club on jugo ara”, reflexiona Marchán, conscient de la dificultat que entranya una categoria com la Segona divisió. “Un dia qualsevol sembla que estàs mig descendit i de cop agafes una ratxa de tres partits guanyats i cap amunt. És aquesta dinàmica positiva d’optimisme que ens demana encadenar una altra quarta victòria i fa créixer els ànims en el dia a dia”, confessa.
L’Albacete encadena tres triomfs consecutius, un empat i una derrota des de l’arribada d’Alberto Martínez a la banqueta. Un relleu que es va produir la mateixa jornada en la qual Ferran Costa va agafar les regnes de l’Andorra. Tots dos són els entrenadors més novells de la categoria, però Marchán creu que els canvis han anat bé: “En els últims partits de Rubén Albes, l’afició ja tenia més dubtes. Quan fas un canvi, aconsegueixes que tothom comenci de zero. Sembla que l’equip tingui més crèdit i és més fàcil aconseguir aquesta unió”, explica el migcampista, que en el seu cas “s’ha aconseguit aquest revulsiu tan necessari”.
“L’Andorra ha tingut un bagatge increïble amb l’Eder. No es fàcil pujar al futbol professional creixent tan ràpid i amb èxit. Per exemple, la temporada de l’any passat va ser brillant. Recordo mirar partits des d’Austràlia i dir: ‘òstia, que bé que juguen’”, explica Marchán
“Hi ha vegades que no saps ben bé per què, però et poses en una dinàmica negativa i, tot i fer les coses bé, no tens recompensa. Moltes vegades l’única forma que tenen els clubs per sacsejar-ho és el canvi d’entrenador”, reconeix. És el que ha passat també al Principat amb l’arribada de Ferran Costa, que va trencar amb tres anys gloriosos d’Eder Sarabia al capdavant de l’equip: “L’Andorra ha tingut un bagatge increïble amb l’Eder. No és fàcil aconseguir el que ha fet en tan poc temps. Com a club també, pujar al futbol professional creixent tan ràpid i amb tant èxit. Per exemple, la temporada de l’any passat va ser brillant. Recordo mirar partits des d’Austràlia i dir: ‘òstia, que bé que juguen’”, s’ha sincerat ‘Rai’ assegurant des de l’experiència que “hi ha un gran canvi de Segona divisió a la Primera RFEF”.
“És veritat que quan t’exposes, vols ser protagonista i portar el pes del partit, necessites que els jugadors tinguin molta confiança i que es marquin les diferències a les àrees. La sensació que he tingut aquest any és que, per A o per B, al principi era mala sort i després ha estat qüestió de dinàmica i pèrdua de confiança”, analitza Marchán, comprensiu amb la decisió de Jaume Nogués de prescindir del tècnic basc. “Arriba un moment en el qual et veus en aquesta situació límit i has de fer alguna cosa per canviar-ho. És el que van intentar i s’ha demostrat que funciona, ja que s’han tret més punts des de l’arribada de Ferran Costa. Tant de bo pugui servir perquè l’Andorra se salvi i nosaltres també”, desitja Marchán.
Sobre el fitxatge de Costa, ‘Rai’ ha explicat que no coneix com treballa en primera persona, però “tinc molt bones referències d’ell, un dels capitans del Badalona Futur, Sergio Cortés, és dels meus millors amics i sempre me n’ha ha parlat molt bé”. Creu que comparteixen ideals i que mantindrà les opcions de l’Andorra fins al final, en una categoria on no es pot abaixar els braços. “Hi ha molts canvis emocionals, és una muntanya russa. Has de ser fort com a grup, intentar que no t’afectin les fonts externes com la premsa o l’afició. I en moments que ells puguin dubtar, t’has de fer fort. Si no, et quedes enrere”, conclou Marchán.
Comentaris