En fi, que les relacions ‘diplomàtiques’, els contactes polític-esportius, no van funcionar ni poc ni gens en el cas d’Andorra, que hauria anat amb el lliri a la mà segons que han especificat fonts properes a la FIS on, certament, hi ha una batalla interna en la qual Andorra no té res a fer, i menys després d’aliar-se amb un nouvingut en la institució com Eliasch, que voldria implementar noves maneres de fer però, per ara, no ho ha aconseguit pas fer.
Espot va entendre que la informació facilitada pel president de la FIS era secreta i confidencial i, aparentment, segons les fonts, no ho va comentar a ningú. Sí que ja a Islàndia, un dia abans com a mínim de les votacions, la delegació andorrana al complet va ser conscient de la situació. Del fet que durant el congrés s’adjudicarien els campionats del món d’esquí alpí dels anys 2029, que és per al que s’havia preparat Grandvalira, i del 2031, que va ser al final l’aposta d’Andorra via contactes que es van fer a Reykjavík mateix.
S’admet que la proposta, que la candidatura presentada per Andorra, des del punt de vista tècnic era la millor amb diferència, però que els moviments entre bastidors van ser nefastos
Però noruecs i italians, amb més afinitat dins la FIS, ja havien pactat abans com evidenciarien els resultats de les dues votacions que van tenir lloc. En la primera Andorra només va assolir un vot i en la segona, davant de Val Gardena, Soldeu en va obtenir sis de vint. La informació de la segona adjudicació tampoc no va fluir des d’Islàndia cap al Principat. Perquè al Prat del Roure, on es preveia la festa de celebració de la nominació, una vegada anunciada la seu del 2029 -Narvik- tothom va tocar pirandó.
Fins i tot en les declaracions posteriors a l’anunci dels resultats, la ministra d’Esports, Mònica Bonell, va indicar que caldria tornar-se a preparar per optar als Mundials del 2031, que minuts abans també havien estat adjudicats, en aquest cas a l’estació italiana de Val Gadena. Una badada en tota regla, vaja.
Les fonts properes a la FIS que han exposat el seu parer, han deixat clar que la proposta, que la candidatura presentada per Andorra, des del punt de vista tècnic era la millor amb diferència -més enllà de la qüestió de la neu, però cal tenir en compte que per aquests tipus de competicions, s’aposta gairebé al 100% per neu de cultiu-, però que els moviments entre bastidors van ser nefastos. I per sort o per desgràcia, en l’esport d’alt nivell, la diplomàcia i la política també juguen.
I Andorra, en aquest sentit, va quedar en fora de joc. Ara caldrà veure si només com a estratègia momentània o si és una mena d’advertència o represàlia per haver-se acostat amb excés a Eliasch. Els propers moviments, com l’adjudicació de proves de la Copa del Món, poden ajudar a treure una mica més l’entrellat.
Comentaris (13)