Pino havia deixat amics per tot arreu, ja que era una persona que viatjava sovint per tot el món, sobretot per cobrir les proves automobilístiques dels pilots andorrans amb la seva agència de fotografia i notícies Fotoesport. Des del Dakar o les GSeries, fins a qualsevol ral·li que es pogués combinar amb la seva vida laboral: “Ell coneixia al meu tiet Josep Maria Dabad, que també feia curses, i a mi m’agradava molt anar amb ells a veure ral·lis com el de la Costa Brava o altres de més propers. Quan el meu tiet va deixar de venir, el Francesc em portava a tot arreu. Fins i tot algun cop ens havíem quedat adormits al cotxe, a Lloret, sense lloc on descansar, i ens havíem despertat amb un pam de neu a sobre”, confessa el pilot Joan Vinyes, que ha compartit amb ell gairebé 40 anys de la seva vida automobilística.
“Des del 1988 que vaig començar a competir, m’ha seguit per tot arreu. Fent fotos, redactant notícies, pels campionats d’Europa i d’Espanya. Fins i tot, fa un mes i mig, va acompanyar-me en la meva darrera aventura a Lanzarote. S’emocionava igual que jo quan guanyava alguna cosa”, remarca Vinyes, que ja el considerava un membre més de la família amb qui compartir riures, plors, moments d’enuig i altres de passar-ho bé i desenfadar-se. És per això que destaca que, tot i que Pino, informàtic de formació, havia estat treballant prèviament a les oficines de Crèdit Andorrà o a SAGIM, sempre s’havia dedicat al que més li agradava: els cotxes.
“Pino sempre havia estat una persona de decisions arriscades, de deixar l’estabilitat a una banda per endinsar-se en la seva passió. Els qui més el coneixen parlen d’ell com una persona reservada, forta, implicada, fàcil de treballar, amb saber estar, educada, però sobretot molt vinculada als esports”
Per aquest motiu, Pino sempre havia estat una persona de decisions arriscades, de deixar l’estabilitat a una banda per endinsar-se en la seva passió. Els qui més el coneixen parlen d’ell com una persona reservada, forta, implicada, fàcil de treballar, amb saber estar, educada, però sobretot molt vinculada als esports. “Quan el veia arribar a les competicions, era com una dosi de calma, volia dir que tot anava bé”, reconeix el director del circuit d’Andorra-Pas de la Casa, Alex Bercianos, que també confiava amb els serveis del ‘fotògraf de referència’ des que va començar a competir. Tot i que ja era gran, puix que va néixer l’any 1952, la passió de Pino per aquest món es mantenia intacta: “Mentre tingui ganes i salut aniré pujant”, havia afirmat en repetides ocasions, sobre un lloc on afirmen que “se’l trobarà molt a faltar”.
Altres pilots com l’Albert Llovera, que ha compartit tota la seva vida esportiva amb el fotògraf, incloent-hi experiències al ral·li Dakar, on “ell dormia súper poc per enviar els meus comunicats i estudiar les etapes” o per campionats nacionals i internacionals a Finlàndia, Mèxic o Portugal, on també feia les funcions de ‘pare’ i s’esperava que acabessin la postcursa de celebració, per dur-los a casa amb el seu cotxe, també han volgut recordar-lo amb un somriure especial. “La meva primera foto en competició, de l’any 1989, me la va fer ell. Era un apassionat tant de les dues com de les quatre rodes”, explica el pilot de ral·lis andorrà. “Ha escrit tota la meva carrera, ha enviat tots els meus comunicats, i tinc tots els resums que havia fet. Només puc mostrar-li el meu agraïment infinit”, reflexiona. Qui també té un gran record de Francesc Pino és l’expilot de motos Josep Maria Arnabat. “Era molt amic meu i una molt bona persona”, diu. Ha explicat que fa tot just quinze dies que van estar plegats i ha remarcat que “als anys 80 quan jo feia curses ell em feia reportatges”.
Associacions del país com l’ACA Club o la Federació Andorrana de Motociclisme ja han mostrat el seu condol a través de les xarxes socials. En especial, l’Autòmobil Club, ja que Pino “ha estat col·laborador durant més de vint anys, i en aquesta darrera etapa, com a fotògraf del programa Joves Pilots de l'ACA”. També han volgut agrair per última vegada “la seva calidesa humana i el seu tarannà, ha estat un gran amic i company de feina”. De moment, els familiars i amics més propers del fotògraf resten a l’espera de conèixer la informació pràctica per acomiadar-lo. Però el que està clar és el que quedarà en el record de tots: la seva valentia i passió per l’automobilisme i els pilots del país.
Comentaris