Una de les consignes repetides una vegada i una altra al llarg de la setmana era la de no cometre errors. Doncs en tot just sis minuts, l’Andorra n’ha comès dos, i greus. Tots dos per voler portar al límit la filosofia de sortir des del darrere amb la pilota. I d’això s’ha aprofitat el filial ‘txuriurdin’. No ho ha fet en la primera equivocació, una esfèrica perduda per Vilanova que ha deixat Athkain sol davant Ratti. En aquest cas, el porter argentí ha salvat la situació.
Res ha pogut fer, però, en la segona. Novament la Reial ha recuperat una pilota i a la defensa li ha faltat contundència per refusar-la. Un xut des de la frontal ha picat a les mans d’un defensa tricolor i ha significat un penal tan innocent com clar. Roberto Navarro, ‘pichichi’ del filial, no l’ha desaprofitat. Pilota a la dreta i Ratti a l’esquerra. I 1-0 al marcador.
A partir del gol, l’Andorra ha aconseguit superar el domini inicial del rival i ha equilibrat les forces. Així, ha començat a tenir presència a l’àrea dels donostiarres que, però, també demostraven voluntat de seguir atacant. Ho ha provat Carlos amb una passada filtrada a la qual David Martín no ha arribat per ben poc. I, al 14’, la polèmica. Bona passada cap a Carlos que marca amb un xut creuat. L’àrbitre, però, ha anul·lat el gol entenen que el mataroní es trobava en un fora de joc que les imatges televisives -força pobres, tot s’ha de dir pel preu demanat pel canal que té els drets del ‘play-off’- no acaben d’aclarir.
El mateix Carlos ho ha provat segons després, en una acció individual, culminada amb un xut massa alt per sobre el travesser. La rèplica donostiarra l’ha donat Karrikaburu, amb un xut mossegat ben aturat per Ratti. Les anades i vingudes han continuat i, instants després, després d’una bona combinació el tricolor David Martín ha finalitzat l’acció amb un xut massa innocent fàcil pel porter Ayesa.
L’Andorra havia equilibrat les forces i, fins i tot, aconseguia decantar el partit cap el seu costat. I fruit d’això el premi ha arribat al 36’. Riverola, que es va estrenar a Alcoi com a golejador amb una diana des del centre del camp, ha tornat a sucar. En aquesta ocasió, ha transformat amb gran elegància una falta a la frontal. Gran gol i empat que, però, encara no valia. Cal recordar que els tricolors necessitaven guanyar el partit, almenys a la pròrroga.
Amb l’empat, s’ha arribat al descans. Un cop tornat dels vestuaris, el duel ha continuat equilibrat, amb dos equips que no especulaven i buscaven, amb menys o més fortuna i encert segons el moment, la porteria contrària. Bé, de fet, almenys durant una bona part d’aquest segon temps amb no gaire encert, especialment a l’hora de completar ocasions clares de perill.
La igualtat ha continuat. Quedava clar que el partit s’acabaria definint per detalls. I un d’aquests ha estat la més que rigorosa segona groga que ha vist Martí Vilà per una falta al mig del camp en una acció que no comportava un perill immediat. La decisió ha estat, lògicament, molt protestada pels tricolors, però el càntabre Pozueta Rodríguez no ha variat la seva postura. Era el minut 81 i el que quedava de duel, fossin 9 o 39 minuts, tocaria jugar-los amb un home menys. I calia almenys un gol per passar l’eliminatòria. Tocava èpica.
En els darrers minuts del temps reglamentari, res ha canviat. Malgrat tenir un jugador de més, la Reial B no ho ha aprofitat mentre que l’Andorra, reconfigurant-se, tampoc ha generat perill. El triple xiulet de l’àrbitre ha donat pas a una pròrroga que alguns futbolistes tricolors han afrontat molt justos de forces.
I això s’han notat en el temps extra, on la Reial ha portat la iniciativa. Al 99’, Garrido ha tingut dels donostiarres però Gaffoor ha desviat la seva rematada. I poc després, l’acció que ha acabat de convertir el que hagués estat una heroïcitat en una gesta. Entrada mal mesurada de Pastor a la zona de mitjos que li ha costat la vermella directa. Quedaven divuit minuts per marcar un gol i s’havia d’intentar només amb nou jugadors. La missió era poc menys que impossible.
Amb dos jugadors menys, les millors opcions que tenien els tricolors passaven per intentar forçar accions a pilota aturada i buscar la sort en una d’aquestes jugadores. També, evidentment, tocava arriscar al màxim amb el perill de trobar-se un contracop letal. I aquest ha arribat al 112’, en una acció de Lobete que amb una bona cursa, ha retallat Marchán i ha col·locat un xut ajustat que ha suposat el 2-1 i, ara sí, el comiat definitiu per l’Andorra del somni de l’ascens.
Ha estat la paletada final de la tomba dels tricolors. Sense forces, l’equip no tenia ja cap opció de buscar dos gols. El xiulet final ha certificat l’eliminació d’un Andorra que, però, completa una temporada a bon nivell i en la qual fa setmanes que va tancar l’objectiu primordial: la classificació per la Primera RFEF. Ha faltat, però, la cirereta del pastís.
FITXA TÈCNICA
Camp: Francisco de la Hera.
REIAL SOCIETAT B (2): Ayesa, Petxarroman, Olasagasti, Arambari, Pacheco, Athkain (Jiménez, 62’), Navarro (Garrido, 66’), Lobete, Ezkurdia (Aldesoro, 91’), González de Zárate (Blasco, 49’) i Karrikaburu (Sola, 62’).
FC ANDORRA (1): Ratti, Loureiro, Vilanova, Pedraza (Pastor, 82’), Martí Vila, Marchán, Riverola (Iker, 99’), Bover, David Martín (Enri, 82’), Pau (Gaffoor, 94’) i Carlos Martínez.
Àrbitre: Pozueta Rodríguez (Cantàbria). T.G.: Petxa, Blasco / Marchán, Loureiro i Martí Vila (2, 81’). T.V.: Pastor (102’).
Gols: 0-1, Navarro, pen. (7’). 1-1, Riverola (36’). 2-1, Lobete (102’).
Eder Sarabia: “Què ens ha faltat per guanyar? Dos jugadors”
El tècnic de l’FC Andorra, Eder Sarabia, no ha amagat la sensació de descontentament amb l’actuació arbitral que, al seu entendre, ha estat decisiva en l’eliminació de l’Andorra. “Què ens ha faltat per endur-nos la victòria? Dos jugadors”, ha afirmat al mateix temps que entenia que “el rigor no ha estat el mateix per a uns o per altres”. Abans de les expulsions, ha assegurat, “el partit estava més a prop del que volíem nosaltres”. A banda, també ha volgut remarcar que “ens han anul·lat un gol que era legal”. En definitiva, ha conclòs, “no hem pogut davant tantes adversitats”..