El director de la candidatura d’Andorra 2029, David Hidalgo, ha aprofundit en els motius pels quals no van ser escollits en cap de les dues votacions: “Estem decebuts amb la qualitat humana d’algunes persones. S’haurien de basar en valors com l’esportivitat i la competició. Si perdem contra Val Gardena, és una estació de primeríssim nivell. Però perdem contra Noruega amb aquesta sensació que ens han volgut castigar. Hauria preferit perdre amb Val Gardena pel camí just, però quan et canvien les normes del joc en plena partida no es pot parlar de justícia”, ha estat la valoració d’un dels integrants amb més pes de la candidatura.
“Ho teníem ben calculat per tenir set vots ‘bastant garantits’, afegint també que el representant xinès no va assistir-hi, però l’endemà, quan veus els resultats de la votació de l’endemà -consell FIS-, comprens els equilibris de poder de seguida”
Hidalgo, però, ha admès que, tot i que amb poca antelació, coneixien que “la votació pels Mundials de 2031 estava en l’ordre del dia abans”, especialment un Patrick Touissant que també ha acabat pagant-ne les conseqüències al comitè organitzador. “La ronda important, la primera, s’ha de llegir en clau estratègica. Els qui ens havien de votar, havien de donar el seu suport a Val Gardena perquè així, automàticament, nosaltres anàvem l’any 2031. No vam tenir prou suport, va guanyar Narvik, i per tant vam entrar en la segona votació. Ho teníem ben calculat per tenir set vots ‘bastant garantits’, afegint també que el representant xinès no va assistir-hi, però l’endemà, quan veus els resultats de la votació de l’endemà -consell FIS-, comprens els equilibris de poder de seguida”, ha reconegut el mandatari d’Ensisa.
Preguntat també pel fet de ‘catalogar’ la candidatura andorrana com una proposta ben vista pel president de la FIS, Johan Eliasch, com s’ha defensat des d’Andorra 2029, Hidalgo assegura que no han buscat res més que la neutralitat: “Aquesta catalogació te la posen des de fora. Nosaltres sempre hem procurat la nostra neutralitat tradicional i així els hem explicat en persona a cadascun d’ells. No ens podem posicionar ni en un costat ni a l’altre. Si ens signifiquem en un bloc, ens donarà la plantofada l’altre. I si no a l’inrevés. Però en un enfrontament polític sempre és més fàcil buscar un tercer i carregar-li la responsabilitat. En aquest cas ha estat Andorra. El cap de Govern ho ha dit molt bé: és un dany col·lateral”, es defensa el director, que ha assegurat que prefereix “no repetir el que em va dir” el president de la federació suïssa, un dels màxims opositors d’Eliasch.
“Tornar a presentar-se dependrà molt de qui estigui al capdavant de la FIS. Si volen canvi, nosaltres representem el canvi, però amb els clàssics no podem competir”, assegura Hidalgo
Des de la candidatura del país també s’ha fet autocrítica, afirmant que “segur que es podrà millorar, ja que cada any ho hem fet” i remarca que “a la vida t’has de quedar amb el camí, no amb l’objectiu”. Per això ha instat a Andorra, que almenys tindrà el premi d’acollir una prova del calendari de Copa del Món, a reflexionar: “El futur no està mai escrit, o almenys a curt termini l’han escrit els qui no ens han deixat participar. El projecte de tenir un esquí de competició d’elit té els seus resultats esportius, organitzatius -tot i que els qui ho valoren no voten-, però ara toca reflexionar. Dependrà molt de qui estigui al capdavant de la FIS. Si volen canvi, nosaltres representem el canvi, però amb els clàssics no podem competir”, conclou Hidalgo, emplaçant a “esperar que el moment sigui idoni i hi hagi un corrent renovador” per tornar a presentar-se com a candidata a organitzar uns Mundials.