La licitació ha estat aprovada en la reunió del consell de ministres celebrada aquest dimecres. El concurs, que es publicarà al BOPA properament ja compta al seu plec de bases amb la possibilitat que el canvi de gespa no es faci immediatament s’adjudiqui, sinó que l’empresa hagi d’esperar a tenir el vistiplau del Govern. Així, es vol tenir marge per veure com evolucionen les converses entre les diferents parts implicades: l’FC Andorra -actual usuari de la instal·lació-, la Federació de Futbol (FAF), que també la fa servir al mateix temps que espera tenir a finals d’any el seu nou camp a Encamp, i el rugbi, que aspira a tornar a la instal·lació.
El que ha deixat clar el portaveu del Govern, Guillem Casal, és que les obres han de servir per instal·lar una gespa artificial. Per tant, aquesta superfície no serviria per jugar a la Lliga Hypermotion si l’Andorra assoleix el miracle de la permanència, ja que LaLiga no la permet. En canvi, les bases sí que estableixen que la nova catifa haurà de disposar dels certificats FIFA Quality Pro i World Rugby. Aquests permetrien disputar partits internacionals tant de futbol -pel que fa a la selecció- com de l’esport de l’oval.
El que també marcarà el concurs és que el canvi es podrà fer ja aquest agost o no. I, llavors, “en funció del calendari esportiu i les necessitats que hi pugui haver”, Govern decidiria quan ho fa. Això sí, amb marge ampli: fins a l’agost de l’any vinent. Si així fos, tenint en compte que el rugbi sí que ha de jugar en gespa artificial, es dona a entendre que no es descarta, ara mateix, que l’FC Andorra hi pugui continuar una temporada sencera a la instal·lació.
“Ens hem donat aquesta forquilla amplia de durada de temps per tenir a l’abast tots els indicis o ingredients necessaris per prendre una decisió”, ha apuntat Casal. El portaveu de l’executiu ha remarcat que la voluntat és que hi hagi “una entesa compartida per l’ús de l’estadi” i que “per això es fan totes aquestes reunions per trobar una solució concertada”. Amb el marge ampli que s’ha donat, es vol “poder prendre la millor decisió i no fixar-nos un horitzó massa encotillat que ens pugui fer precipitar-nos”.