Preguntat altre cop per la falta d’encert, tot i el domini durant la major part del partit, l’entrenador ha fet un petit avançament del seu estat d’ànim, almenys pel que fa al duel d’aquest migdia: “Primer de tot, és una cantarella que ja cansa. Això no va ni de parlar, ni de dir, ni d'insinuar, ni de debatre fets. Al final, tenim uns objectius i no estem rendint a l'altura d'aquests objectius”, ha iniciat Costa, visiblement molest. L'entrenador ha remarcat que, tot i haver pogut començar guanyant el partit per 2-0 a la primera part, no han sabut mantenir el ritme: “Hem tingut ocasions molt clares, hem rematat fins a 17, 18, 19 vegades, però amb poca contundència, i al final això et passa factura”.
Un resultat que posa en dubte la seva continuïtat a la banqueta de l’FC Andorra, però Costa ha estat enigmàtic, tot i deixar entreveure que, de moment, continuarà sent l’entrenador: “Poden ser deu anys, poden ser deu mesos... És la meva manera d'entendre això. Jo vaig venir aquí a deixar-me la vida per aquest projecte. Com a tothom, hi ha vegades que, malgrat estar donant-ho tot i intentant fer les coses de la millor manera possible, quan no et va tot de cara, encara costa més. I, a vegades, les coses no surten com un voldria, especialment quan no depenen única i exclusivament de tu”, ha explicat el tècnic, posant èmfasi en l’actuació dels jugadors.
Si alguna cosa ha volgut reivindicar durant la roda de premsa, ha estat la seva dedicació al club: “Això no és una qüestió d'acció-reacció, ni de treballar molt i que automàticament les coses surtin bé. Jo considero que em trenco la cara per aquest club i per aquest vestidor. És com sento que s'han de fer les coses. Això sí, assumint la meva part de responsabilitat”, ha afegit, recordant també els seus inicis a la banqueta tricolor. “Vaig venir l'any passat, a falta de nou partits, estant a nou punts de la permanència i amb un calendari desastrós, quan l'equip havia guanyat poc. Vaig decidir ficar-me en un problema que no era ni meu”.
“HE DE DETECTAR QUE, QUI NO HO SENTI IGUAL, NO TORNI A TREPITJAR EL VERD”
“Ho vam lluitar fins a l'últim dia: vam aguantar situacions molt desagradables, vam anar fins al final, vam guanyar els dos últims partits a casa i vam fer els punts que calien. Durant aquella temporada, no havia estat en una situació així, i imagina't si em veig capaç ara mateix. Jo penso que, si tothom tingués aquesta energia i aquesta capacitat de lluita, aconseguiríem els objectius. El que he d'intentar ara és que tothom ho senti igual, detectar qui no ho senti igual i que no torni a tenir l'oportunitat de trepitjar-lo (la gespa)”, ha assegurat de forma contundent fent referència al vestidor, tot i reconèixer que “quan passen aquestes coses, jo soc el primer que va al davant a assumir-ho”.
Respecte al duel d’avui, Costa ha posat èmfasi en la manca de caràcter de l'equip durant la segona part, especialment en els primers vint minuts, amb el Bilbao Athletic aprofitant per equilibrar el marcador: “No entenc com, després d'una primera part tan bona, entrem a la segona part tan fluixos. Quan la situació no és la que vols, no val lamentar-se. Has de rebel·lar-te, posar més ànima, més caràcter. Si no deixem de competir com nens i comencem a fer-ho com homes, serà difícil assolir els objectius que tenim”, ha estat contundent Costa.
Malgrat el domini aparent de l’FC Andorra, la falta d'encert ha tornat a ser decisiva. “Hem tingut ocasions claríssimes, fins i tot un penal. Però, entre rematades fora i tirs al cos del porter, ens hem emportat una altra hòstia per una errada grollera que no es pot permetre al nivell de la categoria i amb les nostres aspiracions”, ha lamentat Costa, deixant entreveure la seva frustració pel moment delicat de l'equip. Finalment, l’entrenador ha admès estar decebut amb el resultat i amb la falta de resposta de l’equip en moments clau: “Avui hi ha hagut moments del partit que m'han deixat fred. És una derrota dura. Em sap greu no haver fet que la nostra gent marxi del Nacional amb una altra sensació”.
PENDENTS DE LA DECISIÓ DEL CLUB
“Si el club pren una altra decisió, ho respectaré. Ara mateix l'equip genera molt i els rivals generen poc, però perdem partits perquè no fiquem gols i facilitem massa les coses als contraris. Entenc que no estem en la posició classificatòria on hauríem d'estar”, ha explicat, per fer la seva última súplica al club. “Tinc un respecte màxim per aquesta entitat i, mentre pugui, continuaré lluitant. Si el club decideix una altra cosa, ho respectaré i desitjaré des de fora que la cosa canviï i que tot torni al lloc que li correspon. Jo estic aquí, tinc tota la força del món i, si vaig venir aquí l'any passat, va ser per viure grans coses amb l'Andorra”.