Aquest matí una de les sales de cúria de la Seu de la Justícia ha estat l’escenari de la vista oral pel procediment laboral instat per l’equip tècnic que dirigia l’FC Andorra la temporada passada. No només hi havia la reclamació d’Eder Sarabia, sinó també la de Jon López i Guillermo Gómez. En els dos darrers casos, però, les quantitats no tenen res a veure amb les del primer entrenador. A més, en el cas de Gómez, la seva representació lletrada s’ha donat per satisfeta amb el que el club va dipositar a la Batllia i, per tant, per aquesta part la qüestió està resolta pendent de la reclamació de les despeses judicials, que l’Andorra creu que no ha de satisfer perquè va fer el dipòsit incrementat amb el 25% de recàrrec per anar tard que estableix la llei abans de la contesta de la demanda interposada pels tres tècnics futbolístics.
Hi ha diferències entre si es tracta d’un contracte laboral o un contracte de prestació de serveis. Si és un contracte de durada determinada o si pel fet d’haver superat els dos anys s’havia convertit ja en contracte de durada indeterminada. Si és un contracte laboral ordinari o si és un contracte especial per ser esportistes els contractats. I encara la discussió major rau en saber quina legislació cal aplicar
Les dues parts en litigi han deixat palès que hi ha bona relació entre ells. I que la discrepància rau en la quitança que els entrenadors haurien de cobrar pel fet d’haver-se tallat la relació contractual abans d’hora. Evidentment, des del punt de vista jurídic hi ha controvèrsia entre les parts i serà d’allò més interessant veure com resolen els tribunals. Hi ha diferències entre si es tracta d’un contracte laboral o un contracte de prestació de serveis. Si és un contracte de durada determinada o si pel fet d’haver superat els dos anys s’havia convertit ja en contracte de durada indeterminada. Si és un contracte laboral ordinari o si és un contracte especial per ser esportistes els contractats. I encara la discussió major rau en saber quina legislació cal aplicar. El contracte es va signar a Andorra però el club juga a Espanya.
La representació de Sarabia, López i Gómez ha admès que hi va haver certes negociacions per intentar arribar a un acord sobre les quitances però vist que passaven els dies i no hi havia entesa, abans que caduqués l’acció de reclamació es va presentar la demanda. I va ser arran d’això que l’Andorra va reaccionar i va dipositar una quantia notable a la Batllia, però que no arriba ni de bon tros a les exigències dels dos primers tècnics. En el cas de Gómez, ja s’ha dit que el deute, a priori, queda saldat amb allò dipositat.
Els assessors de l’Andorra han admès sense inconvenients que “l’acomiadament es va fer malament; es va fer tard i es va pagar tard”. Però, en canvi, quan es va dur a terme, defensa el club, es va fer a la perfecció, fins al punt que el dipòsit es va efectuar donant per fet que en cas d’una demanda l’entitat la perdria i hauria d’abonar un 25% de recàrrec per haver abonat la quitança més enllà del termini previst per la llei. Per tant, el club creu que amb els 218.418 euros dipositats a nom de Sarabia i els 8.583 euros destinats a López (que reclama un total de 65.212,03 euros) n’hi ha més que prou. Respecte de Gómez ja s’ha dit que ja hi ha acord.
L’FC Andorra considera que un contracte federatiu que va firmar Sarabia conjuntament amb altres documents és inaplicable i ha retret a la representació lletrada de l’entrenador que elegeixi la legislació a aplicar en funció d’allò que li interessa més. I sempre portant-ho a l’extrem màxim. Per exemple, Sarabia exigeix cobrar fins al darrer cèntim d’euro com si hagués acabat el curs passat i hagués fet la temporada ara en curs, en què no es pas el tècnic de l’Andorra. L’entitat, en canvi, recorda que la llei no empara aquest escenari. En tot cas, el club considera que la petició de l’entrenador és tan de màxims fins al punt, ha denunciat l’advocat de l’entitat tricolor, que en els càlculs de la indemnització, s’aplica un paràmetre d’antiguitat tot perjudicant a dos dels tècnics. És a dir, beneficia moltíssim a Sarabia però va, a priori, en contra dels interessos de López i Gómez.
En fi, que durant la vista s’ha ofert un ball de xifres per tal que, especialment la part reclamant, si no es tenen en compte segons quina legislació o quins conceptes, se’n puguin tenir altres en compte. En qualsevol cas Sarabia, sia en la reclamació principal sia de forma subsidiària sempre hauria de rebre més diners dels que l’Andorra va dipositar. 564.322,41 euros si la batlle donés la raó al tècnic en la petició principal o 119.575,49 si fes cas a la demanda subsidiària (sempre més CASS i interessos legals). El club, s’ha dit, defensa que va pagar tard, fora de termini, però que quan ho va fer, ho va fer bé i amb escreix. Com un acomiadament injustificat i amb els recàrrecs escaients.