Lanzarote va començar a relacionar-se amb el futbol de ben petit, amb vuit anys, passant per les categories inferiors de la UE Roquetes, l’EF Guinardó i l’Horta. Allà va començar a notar el ‘cuc’ de les banquetes, i va decidir iniciar-s’hi des de baix, entrenant equips d’alevins i benjamins, fins a acabar dirigint clubs com el Martinenc o l’EF Guineueta. El juny del 2012, el barceloní va cofundar l’escola de futbol Premier Barcelona, pensant més en desenvolupar una tasca social al barri de la Teixonera perquè els nens poguessin gaudir del futbol. Gràcies a això, va conèixer a l’actual tècnic de l’Espanyol B, Ignasi Senabre, amb qui va avenir-se molt bé per desenvolupar una trajectòria ascendent al seu costat.
Ja com a delegat, el barceloní ha tingut llicència federativa durant tots aquests anys i ha format tàndem amb Senabre voltant per clubs històrics del futbol català com podrien ser la UE Sant Andreu, el CE Sabadell o la UE Cornellà, aquesta última etapa de la mà de Guillermo Fernández-Romo, amb qui va aconseguir enfrontar-se a equips com l’Atlètic de Madrid -a qui van vèncer 1 a 0- o el Barça a la Copa del Rei. A la ronda anterior, però, Lanzarote explica de les anècdotes “més fortes” que ha sofert com a delegat, quan la companyia amb la qual viatjaven va perdre l’equipatge camí de les illes Canàries: “Era la meva responsabilitat, ja que l’encarregat de logística és el delegat, i reglamentàriament no és problema de la federació. Teníem el risc de perdre l’eliminatòria, però al final vam fer tant de soroll a les xarxes que vam aconseguir que arribés un avió amb la nostra roba i ens donessin una moratòria. Vam acabar el partit prop de les dotze de la nit, i l’endemà agafàvem l’avió a les sis del matí per tornar cap a Barcelona. Va ser una odissea, sort que vam guanyar”, assegura el tècnic.
Finalitzada la seva etapa al Cornellà, a la temporada 2021-22, una trucada d’un amic com el David Férriz, aleshores a l’staff de l’FC Andorra, el va fer decidir-se pel projecte tricolor, que ja estava liderat per Eder Sarabia. Des de llavors, Cristian Lanzarote és el delegat del primer equip, i amb els andorrans ha complert tres dècades exercint per les banquetes: “Són molts partits, caps de setmana, moltes hores, sacrificis... Tinc la sort que tinc una família molt futbolera”, confessa. Al llarg de tots aquests anys, el futbol ha canviat una barbaritat, fins al punt que, tal com diu, avui en dia ja no s’enganya a ningú: “Del que era abans: fang, força, córrer i ous, que es deia sempre, ara tot és anàlisi, ‘big data’ i estudis tàctics”, explica. “Fins i tot en el tarannà dels jugadors: abans a un veterà se’l respectava molt, ara és tot més justet. No és que hi hagi faltes de respecte, però no se’l tracta de la mateixa forma”, argumenta adduint-ho al fet que tot és un reflex de la societat actual.
La seva feina comporta un gran exercici de responsabilitat, és per això que Lanzarote explica quines són les funcions d’un delegat, en aquest cas de l’FC Andorra: “Quan arribo un dilluns postpartit a casa, passo l’estadística a nivell de minuts, targetes, etc. Sobretot per un tema de control, és una tasca important que tenim els delegats perquè no se’ns escapi res, cap jugador pugui estar sancionat i caigui en una alineació indeguda”, remarca. “I llavors s’ha de fer un pla de viatge, que el consensuem amb la meva companya Elena i el míster, en funció de com viatja l’equip. Es preparen totes les activitats, es truca als establiments en cas que hàgim de fer la contractació del dinar, sopar... I el dia abans de viatjar sempre faig una trucada a l’hotel per repassar que tots els punts que hem tractat siguin correctes”, detalla.
En canvi, els partits a l’Estadi Nacional són completament diferents: “Soc dels primers a arribar a l’oficina per imprimir els fulls de partit, l’alineació, i així ho tinc tot ben preparat. Un cop tinc això i soc a l’estadi, em dedico a esperar als àrbitres, rebre’ls i que tinguin la millor atenció possible, i a partir d’aquí a esperar que arribi l’hora del partit per fer la missió de delegat, i delegat de camp”, conclou Lanzarote, incidint que, a mitja setmana, quan surt la designació arbitral, també analitza el col·legiat (trajectòria, any anterior, precedents): “És un fet important perquè també ajuda a dirigir-se cap a ell”, assegura.
Tota aquesta feina, que majoritàriament es fa des de l’ombra, l’ha portat a assistir a la reunió anual de delegats de LaLiga: “És un dels millors records que m’he emportat d’aquests dos últims anys en el futbol professional. Aquí he tingut la sort de coincidir amb Juan Martagón (Sevilla) o Carles Naval (Barça), que els he vist des de petit als cromos, l’històric Carlos Peña (Atlètic de Madrid)... Llavors és quan dius, mare meva, he estat dinant amb aquesta gent”, destaca. Sobretot per una persona que ve del ‘fang’ i s’ha guanyat a pols ser a l’elit. “No he sigut un delegat que ha estat exjugador o algú que m’han col·locat un cop es retira. Aquesta passió és el que m’ha portat aquí”, afegeix Lanzarote.
Per això mai oblidarà aquell 21 de maig de 2022, quan l’FC Andorra aconsegueix l’ascens a Segona divisió: “Quan pugem de categoria, soc l’home més feliç del món perquè he arribat al futbol professional. Aquell dia recordaré tota la vida que l’abraçada amb mon pare és per dir-li: ho he aconseguit”, comenta emocionat. Perquè així és com enfoca el seu dia a dia, apassionadament, però cuidant sempre el més petit detall. “Has de ser una persona correcta amb l’estament arbitral i amb els teus jugadors, vestidor i cos tècnic. Has de ser respectuós i tenir una predisposició total a què no els falti de res, sobretot als teus”, reflexiona, destacant que “en tots els anys que porto, no he tingut mai a la meva carrera una mala paraula d’algun contrari o d’un delegat rival”.
Fins i tot, quan el seu homòleg abasta més del que li pertoca, Lanzarote sap guardar la compostura i s’ho pren amb humor: “Tinc una anècdota amb el delegat de la UD Las Palmas, fa dues temporades, que vaig pensar: ‘estic a casa meva i ja m’ha guanyat el partit’. Recordaré tota la vida que va ser un partit on feia molt fred al Nacional i veig que a la mitja part els hi va entrar un vas de caldo al vestuari dels àrbitres... Quin espavilat, són coses que dius: ‘aquest tio me l’ha fotut ben fotuda, aquí a casa meva’”, recorda divertidament, sense voluntat d’influir en partidismes. “Són cosetes d’aquestes que no et faran guanyar partits, però estan molt bé. No crec, ni ho creuré mai, que un àrbitre et faci guanyar o perdre partits, perquè ells també s’hi juguen molt, però són coses que ajuden”.
Preguntat per l’actualitat de l’FC Andorra, el delegat es mostra optimista davant una temporada il·lusionant. “Després del pal de la temporada passada, crec que el club està molt actiu i vol tornar a Segona per quedar-s’hi. S’estan fent les coses per tenir una plantilla molt compensada, més madura, i això juntament amb l’animal que ens han portat d’entrenador ens pot portar molts èxits”, valora sobre un curs que s’estrenarà amb un equip amb més experiència en totes les línies, com demostren els fitxatges de Morgado, Trigueros o Erik Morán, i amb una proposta menys rígida que en altres anys, exemplificada en la paraula ‘camaleònic’ que tant fa servir el tècnic Ferran Costa a les rodes de premsa.
L’FC Andorra seguirà endavant, i davant la crítica desinformada al seu propietari, Gerard Piqué, Lanzarote envia un missatge per a navegants: “Sento que el club està viu, és el que m’han transmès. El fet que no veiem presencialment al Gerard és anecdòtic, ja que està darrere de tots des del primer dia. Està a sobre del club, tot i ser una persona amb molts negocis i que ha d’estar al peu del canó en diverses coses. Però no ha deixat de banda a l’FC Andorra, sé que parla amb el Jaume habitualment i està a l’ordre del dia del club. L’ha parit ell, no pots parir una criatura i deixar-la abandonada”, finalitza mentre es resguarda de la calor en una de les sessions preparatòries a una campanya en la qual l’objectiu és ben clar: tornar al futbol professional.