L’andorrà ha estat dels deu primers a entrar en competició, però ha tingut la mala sort que al segon sector ha patit una caiguda. Això, afegint-ho a les seves molèsties al braç, li han tret les poques opcions que tenia de fer una bona marca, parant el cronòmetre en un temps de 3:01.284. Però el seu premi ja ha estat arribar en una final que s’ha endut el francès Loris Vergier (2:38.661), que ha retallat més de 22 segons al corredor de la FAC.
En acabar la cursa, gairebé sense temps per respirar, Graslaub ha pogut atendre a la premsa per valorar la seva caiguda: “Ho he intentat, volia fer-ho al 110% perquè m’he sentit així, però m’he passat. No és culpa de la pressió, simplement que he apretat, són coses que passen”, ha explicat. “Estic content perquè abans de la final he fet un temps brutal i això només ho sé jo. Tot i caure, he fet només un segon més que a la ‘qualy’. A baix ja no podia més”, explica Graslaub.
D’aquesta manera, tanca la seva participació en els Mundials amb la convicció d’haver-ho donat tot: “Dins meu hi ha molta tranquil·litat, orgull, he estat amb els millors del món. Sé el que puc fer i no ho haig de demostrar a ningú. Ja porto temps, però és veritat que estic competint amb gent que porta 15 anys i té pressupostos milionaris. A mi em dona igual, amb una bicicleta que rodi en tinc prou”, ha conclòs, confessant també que les molèsties al braç han millorat tot i la caiguda, que l’ha fet deixar-se anar al final.