Bover ha comparegut a la sala d’actes de MoraBanc amb tot l’equip tècnic de la propera temporada acompanyant-lo. I també alguns dels jugadors que han estat companys seus aquestes temporades. Quatre exemples: Martí Vilà, que és dels pocs que seguirà, que ha refusat agafar el 21 -ha explicat Bover- i que té tots els números per ser el nou capità; el porter Dani Martín i el lateral Migue Leal; i la significativa presència de Marc Aguado, que aquesta darrera campanya ja l’ha fet al seu club d’origen i dels seus amors, el Saragossa, i que ha estat present en l’adeu al mallorquí.
Bover ha citat diversa gent. Però especialment significatives han estat les seves paraules cap a dos noms clau. El que més, Jaume Nogués. I, després, i també rellevant, l’actual entrenador de l’equip, un Ferran Costa per al qui, ha dit, tenia ganes de jugar i que, ha deixat entreveure, hi congeniava força. De fet, Bover ha destacat la figura del jove tècnic i la feina feta tot i el descens i de trobar-se una escenari “una mica esvalotat”. El futbolista, s’ha dit, no volia deixar Andorra -el país, amb el qual poca relació mantindrà a partir d’ara, ha reconegut- ni l’Andorra -que seguirà tan com pugui i que està clar que tornar al futbol professional i amb més força encara que els dos anys que hi ha estat-, però ha afirmat que “no me’n penedeixo” de la decisió de plegar: “La família és el primer.”
Tornant als noms propis, el fins ara capità de l’FC Andorra ha indicat que si no hagués estat per Nogués, a la setmana d’estar al país, al club, n’hauria marxat. Llavors, cada jugador entrenava amb la seva samarreta i les coses es manegaven com es podien, però el director general del club li va trametre confiança i “ha estat la millor decisió de la meva vida” el fet d’aterrar i quedar-se aquests anys al Principat. Ha agraït la feina i la tasca de directiu i tota mena de tècnics i col·laboradors, tot reconeixent que no és fàcil de portar i ha destacat que “m’enduc molts amics, molta gent per a tota la vida”.
Quan se li ha demanat per records i moments bons, ha explicat Rubén Bover que “em costa dir-ne un”. Però ha citat l’ascens des de Primera Catalana o, “òbviament, l’ascens a Segona Divisió, que va fer que per fi l’Andorra pogués estar al futbol professional”. Se li ha demanat si els darrers dies s’havia replantejat la decisió de marxar i ha reconegut que sí, que ho ha parlat “amb el meu pare, que és qui necessita que torni a Mallorca, però m’ha donat tant que toca tornar-li-ho” i per tant, “no ha pogut ser” malgrat que “no era el moment d’anar-me’n, no volia deixar el club així”.
“UNA ETAPA MILLOR”
Rubén Bover, malgrat maleir el descens, ha mostrat ple convenciment que l’Andorra més aviat que tard viurà “una etapa millor”. “N’estic segur”, ha precisat. I és que, ha assegurat, la temporada, aquesta darrera, viscuda com s’ha viscut, farà que “aprenguem tots dels errors” i que s’acabi fent “un pas enrere per donar-ne dos cap endavant”. Marxa, ha admès, amb “l’espineta” clavada de no poder contribuir a un nou ascens. I convençut que li hauria agradat jugar la temporada sencera a les ordres de Ferran Costa.
El migcampista ha assegurat que el jove tècnic català té les coses molt clares i sap el que vol. I això és també una part important dels arguments usats per estar convençut que vindrà una “etapa millor” i que es tornarà a aconseguir l’ascens. De moment, el curs vinent s’haurà de conformar en veure els seus excompanys per ‘Footers’ “o com es deia allò?”, i sempre quedarà temps, sobretot si alguns dels seus companys poden volar fins a Mallorca, per fer uns beures. Unes tapetes.
Com els presents a l’acte de comiat han anat a fer just després d’un adeu sobri, breu, però sincer alhora que sense sortides de to. I és que si no arriba a ser pel presentador de l’acte, una mica més i no hi ha ni tan sols aplaudiments. I això que Bover forma part -aquest era el missatge- de la llegenda de l’Andorra. En fi, que ha esdevingut amb cinc temporades i mitja un dels jugadors llegendaris del club.