Kuss, excepcional, ha atacat dins d’un grup d’una trentena de ciclistes i després que el colombià Nairo Quintana aconseguís passar en primer lloc pel port d’Envalira, un altre dels punts forts del dia. Quintana també ha llançat un atac per coronar el primer cim andorrà. Però s’ha difuminat i després ha agafat tot el protagonisme el ciclista americà. Només l’ha pogut seguir l’espanyol del Movistar Alejandro Valverde. I encara a certa distància. No obstant això, ha acabat segon.
El líder de la cursa, l’eslovè Tadej Pogacar, ha mostrat tot el potencial que té. I malgrat que ha arribat a uns quatre minuts del vencedor de l’etapa, ho ha fet gairebé sense despentinar-se i controlant d’una manera absoluta els atacs especialment de Carapaz o Vingegaard. L’etapa andorrana d’un Tour que feia cinc anys que no arribava al Principat no ha deixat ningú decebut. Ben al contrari. La cursa ha estat espectacular. Beixalís i el centre del país han estat plens de centenars de seguidors i curiosos que no s’han volgut perdre la competició ciclista de més repercussió mundial i un dels espectacles esportius més seguits i espectaculars.
L’etapa s’havia iniciat a Ceret i calia cobrir pràcticament 150 quilòmetres gairebé sempre en pujada -les baixades han servit per recuperar una mica les cames i, al final, per encarar la meta-, essent la primera gran etapa pirinenca abans d’una jornada de descans (la d’aquest dilluns a Andorra) que ha de servir per preparar els darrers i decisius combats -dues etapes més de muntanya i una contra-rellotge individual- abans d’arribar a París. Aquest constant trencacames entre Ceret i Andorra i fort vent que ha bufat durant tot el trajecte han marcat bona part de l’etapa.
El Team Emirates de Pogacar ha controlat l’etapa en la seva primera meitat. I ha deixat escapar una fuga de més de trenta corredors de la qual ha sorgit finalment el guanyador final. Però era molt aviat i no semblava que pogués anar tan enllà la cosa malgrat que els corredors escapats han aconseguit avantatges de pràcticament dos dígits. L’escenari ha canviat només entrar en territori andorrà. Ja a Envalira, els dos equips que més interès tenien en desgastar el líder han començat a collar de valent.
Ineos i Movistar han posat una o dues marxes més en l’intent d’anar desarborant Pogacar d’escuders. Ho han aconseguit i, alhora, han rebaixat el temps de marge que portaven els escapats. Ja s’ha dit que l’experimentat Quintana, bon coneixedor dels colls andorrans també, s’ha imposat en l’arribada intermèdia d’Envalira. Però finalment ha estat decisiva la collada de Beixalís amb l’atac del resident Kuss. Des d’aquell moment no li ha sorgit rival per a satisfacció seva i de la seva família, que l’ha pogut veure triomfar a la línia d’arribada de l’avinguda Tarragona.
Només Alejandro Valverde ha pogut presentar una mica de resistència al jove escalador estatunidencs quan aquest darrer ha començat a pedalar més fort. I el ciclista del Bahrain Wout Poels, també coneixedor del terreny andorrà igual com el murcià del Movistar, ha acabat tercer assolint el lideratge en el premi al millor ciclista en ascensos en pics de muntanya. Entre els líders de la general, poc a fer a Pogacar. Només ha cedit Guillaume Martin (Cofidis), que retorna a la novena posició de la general. El mallorquí del Movistar Enric Mas l’ha passat al davant anant com ha anat en el grupet del mallot groc, que ha respost amb molta solvència els neguits de Richard Carapaz, o Rigoberto Uran, Jonas Vingegaard -segon i tercer de la general- i Ben O’Connor.
En fi, un dilluns per recuperar forces a Andorra la Vella i encara la recta final camí de París i amb un jove eslovè, camí també, d’aconseguir el seu segon Tour consecutiu. I en menys d’un any perquè l’any passat la pandèmia va obligar a córrer la volta francesa lleugerament més tard del que estava previst. La pandèmia, enguany, no ha restat ni una engruna d’interès al Tour. Andorra ha estat escenari d’una etapa de luxe. D’una etapa estratosfèrica. I gairebé mortal de necessitat malgrat que no ha alterat la general. De molt bella factura. Això segur que sí.