20 anys de dedicació a la natació i 15 representant Andorra en 33 grans competicions -Jocs Olímpics, Jocs dels Petits Estats, mundials, europeus, Campionats d’Espanya, entre altres – Mònica Ramírez ha oficialitzat el seu adeu de l’alta competició, tot i que a nivell esportiu va penjar el banyador el mes passat amb la finalització dels Campionats d'Espanya. “Avui és un dia per a la història de la natació andorrana i volíem estar al teu costat per agrair-te com a la que ha estat segur la millor nedadora del país”, ha indicat el president de la Federació Andorrana de Natació (FAN), Joan Clotet, en la roda de premsa de comiat de la nedadora.
Clotet, però, ha deixat oberta la porta, de par en par, a Ramírez per una futura col·laboració. Ramírez l’ha recollit, assegurant que "puc aportar la meva experiència per als nedadors més joves”.
“Si no hagués nascut a Andorra, no hauria tingut les oportunitats que he tingut de competir a nivell internacional”
D’altra banda, Mònica Ramírez, visiblement emocionada, ha volgut recordar la seva trajectòria professional. No ha pogut quedar-se en un sol instant, sinó “els Jocs de Londres, que van ser molt especials, però em van agafar massa jove, quan vaig proclamar-me campiona d'Espanya, que era un repte personal, i els Jocs dels Petits Estats de Mònaco, perquè ja treballava i estudiava el màster i van ser les medalles que més m'han costat aconseguir”, ha indicat la nedadora.
La retirada ha arribat, potser, prematurament, amb 28 anys, però, com ha recordat, “la Covid-19 em va donar una oportunitat laboral que no podia desaprofitar, i sent infermera, era molt complicat poder entrenar i treballar, tenint les hores de descans necessàries. Ho he fet durant dos anys, però arriba un moment que el cos i el cap diuen prou”. Tot i que avui, ha mantingut a ratlla les llàgrimes, sí que ha confirmat que “el dia que vaig acabar l'última competició amb el 4x100 estils del Campionat d'Espanya vaig posar-me a plorar”.
En el seu discurs de comiat, ha volgut agrair el paper dels seus pares “perquè sense ells no hagués arribat fins aquí", i als primers entrenadors Enric Claret i Sergio Rayo "perquè els considero els meus entrenadors i sense ells no hagués arribat fins a aquí". Finalment, Ramírez ha afirmat que "si no hagués nascut a Andorra, no hauria tingut les oportunitats que he tingut de competir a nivell internacional".
Ramírez no deixarà la natació, si no continuarà nadant i ho viurà des d'una "perspectiva diferent". Aquest només ha estat un primer acte i és que com ha avançat Clotet, des de la FAN se li està preparant un acte de comiat, tot i que no ha volgut revelar res més.
Comentaris (2)