Que la Udef havia requisat dades de clients de Banco Madrid poc després de la intervenció de BPA ja va transcendir un parell de dies després de la visita d’agents policials espanyols a Andorra. El que no se’n sabia era les circumstàncies exactes. I malgrat que fins i tot la premsa espanyola que es va fer ressò del tema va qualificar d’“iniciativa inusual” l’acció policial, impulsada per la fiscalia anticorrupció espanyola i suposadament avalada per la fiscalia del Principat, el Govern, en seu parlamentària, va assegurar al seu dia que tot s’havia fet amb la deguda cooperació i controls policials.
Un document intern de l’ambaixada espanyola deixa entreveure que Espanya va ‘xuclar’ dades sense cap mena de control judicial andorrà. Almenys d’entrada. Una altra cosa és que més tard arribés l’autorització. Però el buidatge, suposadament, no va comptar amb presència de cap autoritat nacional. De fet, mentre que els informàtics de BPA estaven a la seu diplomàtica no consta que hi hagués no ja cap autoritat judicial andorrana -l’autorització legal es va fer suposadament a posteriori i a la demanda, firmada per la batlle Canòlic Mingorance-; tampoc cap agent de policia del país. De fet, quan es vol fer una còpia de dades informàtiques aquesta se sol fer in situ -és a dir, s’hauria d’haver fet al banc- o en una seu oficial. Andorrana hauria d’haver estat en aquest cas, però.
Un document intern dels serveis de seguretat diplomàtics evidencia la trobada entre quatre persones (dos policies, un tècnic de BPA i un d’Ibermática) amb l’agregat d’interior Barroso
La nota elaborada pels serveis de seguretat de l’ambaixada -que coordina la guàrdia civil- es fa ressò de les persones alienes a la legació diplomàtica que hi accedeixen. És signada el 25 de març del 2015 i es refereix a una visita rebuda a primera hora del matí del dia abans. El dimarts 24 de març, el mateix dia, per exemple, que el diari espanyol ‘El Mundo’ situava a Andorra “una iniciativa policial (espanyola) emmarcada en el seu intent de recopilar totes les dades de Banco Madrid en el marc de les investigacions per tractar d’aclarir les activitats il·lícites vinculades amb aquesta entitat”.
Cinc minuts després de 2/4 de 10 del matí d’aquell 24 de març -14 dies després, per tant, que es fes pública la nota del FinCEN- l’agregat d’interior de l’ambaixada espanyola a Andorra, Celestino Barroso, rep al seu despatx dos agents de policia que s’havien desplaçat fins al Principat, segons la comunicació a la qual ha tingut accés l’Altaveu, amb un Seat Ibiza que va quedar estacionat just als espais a l’exterior de l’edifici diplomàtic que la legació té reservats per als integrants de la seva missió. Mitja hora després que arribessin els dos agents policials, es presenten a l’ambaixada els dos responsables informàtics vinculats a BPA.
En efecte, arriben a l’edifici diplomàtic del carrer Prat de la Creu d’Andorra la Vella, sempre segons l’esmentada nota, Josep Molina, que en aquell moment era el cap de seguretat informàtica de BPA, i Miguel González, llavors un dels comandaments d’Ibermática al Principat, l’empresa que donava suport informàtic a l’entitat bancària. Transportaven un maletí que en ser revisat pels serveis de seguretat de l’ambaixada “resulta ser un disc dur informàtic de gran. capacitat”.
Si els dos informàtics vinculats al banc van arribar a l’ambaixada quan passaven quatre minuts de les 10 del matí del 24 de març, no en van sortir fins nou hores i mitja després. Segons la comunicació interna dels serveis de seguretat diplomàtics, els dos policies espanyols i Molina i González van estar reunits amb l’agregat d’Interior, al seu despatx, fins passats 2/4 de 8 de la tarda. Òbviament, no s’explica el contingut de la trobada. Però de ben segur que el disc dur no hi era per fer bonic. També és clar que a la reunió no hi va accedir cap persona més externa a la missió diplomàtica. Per tant, ni batlles, ni secretaris judicials, ni policies andorrans que fessin cap control de res. Una altra cosa és que personal intern accedís al despatx de Barroso, com per exemple el propi ambaixador, Manuel Montobbio.