La nota interna del servei de seguretat de l’ambaixada d’Espanya del 25 de març del 2015 no deixa lloc a dubtes que el cap de seguretat lògica de BPA, Josep Molina, i el responsable d’Ibermática a Andorra, empresa externa que assessorava el banc en multitud de tasques informàtiques, Miguel González, van arribar a la legació diplomàtica passats dos minuts de les 10 del matí del 24 de març. Amb un disc dur de gran capacitat que, almenys, contenia la base de dades històrica de Banco Madrid. I no és fins a les 14.46 que s’envia des de la fiscalia anticorrupció espanyola la petició de cooperació judicial, és a dir, la comissió rogatòria internacional (CRI), que empara suposadament l’entrega d’aquelles dades.
El document firmat per Grinda i Rosa es tramet via fax directament en català, un fet inèdit, perquè fins i tot en la causa judicial espanyola on figura aquesta informació i aquests documents que provarien un suposat aval exprés per cobrir una decisió presa i, com a mínim en part, executada, d’entrada no hi figura el seu original en castellà. Sia com vulgui, la petició de la fiscalia anticorrupció de les 14.46 hores la còpia de la qual acaba arribant a la batlle Canòlic Mingorance -segons el segell d’entrada de la Batllia d’instrucció especialitzada número 1- a les 15.16 hores, demana de forma urgent les dades de Banco Madrid davant la investigació d’un suposat cas de blanqueig de diners procedents d’organitzacions criminals. No hi ha grans justificacions més.
Una vegada recepcionada la petició oficial de la fiscalia anticorrupció espanyola es va donar forma a una cobertura judicial exprés sense citar en cap moment els dos informàtics
D’immediat, el fiscal general de l’Estat, Alfons Alberca, que és el receptor primer de la CRI, emet una resolució en què no s’oposa a donar compliment a allò sol·licitat als seus homòlegs espanyols perquè compleix els “requisits mínims” i trasllada l’afer a Mingorance que és qui realment ha de donar la cobertura legal a tot plegat. L’aute de la batlle és del mateix dia encara que segons la còpia del document al qual ha tingut accés l’Altaveu deixa en blanc l’espai reservat per posar-hi l’hora. És una decisió exprés sense, en cap cas, una gran motivació jurídica i que avala decisions prèvies administratives. És més, Molina i González fa hores que són a l’ambaixada amb un disc dur.
En canvi, la documentació annexa a la decisió judicial incorpora providències que evidencien que amb els dos informàtics a la legació diplomàtica des de fa cinc, sis hores, es munta una suposada entrega del dispositiu informàtic per part dels administradors de BPA nomenats per l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF). És a dir, en els documents oficials judicials, on sí que apareix el número de placa de l’agent de la Unitat de delictes econòmics i fiscals (Udef) de la policia espanyola que rebrà el disc dur, en cap moment s’esmenta el tècnic de BPA i el responsable d’Ibermática, que són els que realment, almenys segons que es desprèn de la nota dels serveis de seguretat de l’ambaixada, lliuren el dispositiu.
I el lliuren perquè és el que s’havia acordat prèviament. De fet, i com la setmana passada ja va explicar l’Altaveu, un dia clau va ser el 20 de març, és a dir, el divendres anterior a l’entrega. I dos dies després a la primera sol·licitud que arriba a Banco Madrid des de la policia nacional espanyola per encàrrec de la fiscalia. Hi havia pressa. I aquell 20 de març, sempre a través d’intercanvi de correus electrònics, és quan s’acorda que es donen les dades i que l’entrega es farà a l’ambaixada, a les 10 del matí del 24 de març.
L’autorització d’entregar les dades ja l’havien donat a responsables del banc els administradors designats per l’INAF el 20 de març, quatre dies abans de la sol·licitud judicial formal
El responsable de serveis centrals de BPA ja intervinguda demana per correu als administradors de l’entitat si realment cal fer el lliurament de la informació tal i com s’havia convingut. I és Joan Quera, un dels administradors, el primer que confirma que ‘sí’ sempre que es tracti només de dades de Banco Madrid, unes dades que ja s’havien extret des de les bases de dades gestionades per Ibermática sense el preceptiu control legal. Quera demana als dos altres administradors, sense cap mena de dubte per reforçar la idea d’una decisió col·legiada, que es manifestin al respecte. I només Carles Salvadó es manifesta d’acord amb Quera que si són dades de Banco Madrid es tiri endavant. No consta que Santiago Guillén, el tercer administrador, es manifesti.
Totes aquestes decisions o intercanvi d’escrits daten del 20 de març, quatre dies abans que es faci efectiu el lliurament i que s’acabi muntant tot l’aval judicial després que, suposadament, algú alertés que tot plegat es podria tombar perquè s’estava fent d’una manera il·legal, amb ordres verbals i peticions d’uns a altres com si les dades que s’havien de lliurar fossin un quilo de patates.