L’Altaveu ha consultat molts ciutadans que un dia o altre han agafat el vol a la Seu per anar a Madrid. I puntualment també ha pogut parlar amb usuaris esporàdics del vol que des de fa menys temps enllaça Palma de Mallorca amb l’aeròdrom urgellenc i, de rebot, amb Andorra. Pels usuaris esporàdics, hi ha un comú denominador: si es va a l’aventura, no passa res provar. Aquells que s’han trobat un dia puntual amb una incidència, si era per una qüestió esporàdica, ja no s’han tornat a arriscar a haver de sofrir desviacions i altres contingències que els van fer perdre temps en un curt cap de setmana a Madrid o, al revés, a Andorra.
En aquests usuaris més esporàdics, més enllà del perjudici que hagi causat una desviació o qualsevol altra anomalia, hi ha una sensació que comparteixen: “La sensació de desemparament.” No hi ha manera de poder contactar amb Air Nostrum. A la Seu, la infraestructura és tan mínima i la filial d’Iberia un operador extern més que no hi ha cap mena d’informació sobre cap incidència. Hi ha una deixadesa absoluta en el sentit que els passatgers queden deixats de la mà de Déu. El mateix ha passat, és clar, en els pocs vols que per ara han fallat amb procedència o destinació a Palma. Són molts menys els trajectes operats.
Aquesta falta d’acompanyament i la inseguretat que dona el fet que hi hagi hagut, encara que sigui puntualment, una anomalia és una constant que repeteixen els diversos consultats. Per tant, si és per un trajecte esporàdic, la majoria de viatgers no se la juguen. A més, el preu, depèn de les circumstàncies, tampoc no és competitiu. I la suma de preu i de risc a fallar fa que la immensa majoria prefereixin desplaçar-se a Lleida i agafar l’AVE o baixar fins a Barcelona, sobretot si han pogut planificar un vol amb temps i, per tant, és molt més barat, i volar des del Prat.
Aquells que van a Madrid de manera més habitual, ja s’ha dit, són els que més s’arrisquen. Encara que deixen clar que “sempre que és possible viatjar amb l’AVE, optem pel tren”. Ho comenten dues famílies que de forma grupal o individualment viatgen de manera recurrent fins a la capital. La component d’una d’aquestes dues famílies assegura que “he patit més de sis desviacions. Per fred, per calor, per boira, per vent, un dia se’ns va fer de nit i ja no podia aterrar a la Seu… una vergonya”. I en aquests casos la sensació, no sempre però sí majoritàriament, és que les raons tècniques que s’al·ludeixen des de la companyia operadora “són en ocasions qüestions comercials. Sobretot quan et desvien a Barcelona fa tota la sensació que tenen un vol amb algunes places buides i que amb usuaris com els de la Seu i d’altres eventuals destinacions l’acaben de completar”.
En tot cas, asseguren, un servei d’aquestes característiques està sovint basat en la confiança. I “ni les anomalies ni el tracte” no permeten assolir aquest objectiu. “Molt sovint penses que et convé més sortir des de la Seu per una qüestió de logística i celeritat, i si et falla no hi tornes. Perquè en una altra ocasió ja no te la tornes a jugar. Vas sobre segur. I en això el tren és molt més fiable i no et cal fer esperes prèvies.”
Comentaris (4)