En efecte, l’autor del projecte guanyador, Miquel Mercè, ha lliurat just un any després de decidir-se el concurs d’idees el projecte executiu que ara ha de veure la realitat. En general, i segons s’indica en la memòria del treball fet per l’arquitecte, “es preveu enderrocar l’estructura actual de la planta soterrani i refer-la amb amb llosa de formigó i murs de contenció on siguin necessaris segons la topografia del terreny natural”. “L’estructura de la coberta de la planta soterrani serà una base de pilars i murs de formigó armat, els quals suportaran el forjat amb llosa massissa de formigó armat.”
En la mateixa memòria també s’hi diu que “la distribució d’aquests pilars es reparteix a partir de la pell de façana, salvant llums màximes d’aproximadament 7 metres en ambdós sentits”. Des de la planta baixa fins a la planta sota coberta, la qual és a base de pilars i bigues de formigó armat, que suporten els forjats de semibiguetes ceràmiques, es preveu mantenir l’estructura de l’edifici actual. Mercè proposa “refer l’estructura de la coberta per tal d’assegurar el compliment de la normativa de sobrecàrregues de neu i poder millorar l’aïllament tèrmic des de l’interior de l’edifici”. Aquesta estructura s’haurà de lligar amb els murs perimetrals existents i es proposa que segueixi el sistema de pilars de la resta de plantes però es combina amb una estructura de bigues i cabirons de fusta.
Es tracta d’un concurs nacional obert que dona marge fins al 23 d’octubre a les 5 de la tarda a les empreses que hi vulguin concórrer perquè puguin presentar les seves ofertes
Quant als aspectes concrets de la coberta, s’explica en la memòria que la proposta és que “una part de coberta plana que correspon a la zona d’arxiu en planta baixa i de terrassa comunitària en planta primera. Aquesta coberta plana queda annexada a l’edifici principal. La coberta de la planta soterrani és plana parcialment, amb un forjat de llosa massissa de formigó armat i amb suficient gruix per tal de poder suportar el pes de la vegetació del parc/jardí”, que és un dels grans ‘encants’ del projecte i que permet la integració en la natura que també persegueix la proposta guanyadora.
La feina de rehabilitació, s’ha dit, s’ha dividit en dues fases, de les quals només la primera és ara per ara la que es licita. Es tracta d’un concurs nacional obert que dona marge fins al 23 d’octubre a les 5 de la tarda a les empreses que hi vulguin concórrer perquè puguin presentar les seves ofertes. En aquesta primera fase, segons que s’indica en el projecte, es preveu l’enderroc de tots els elements no estructurals interiors de l’edifici existent de l’antic Hotel Casamanya; el sosteniment provisional del mur sud de l’aparcament; l’enderroc de l’existent elements estructurals de l’aparcament; o els moviments de terres en empremta de l’aparcament.
També la fonamentació de l’aparcament; impermeabilitzacions; elements verticals i horitzontals de l’estructura del nou aparcament; fer els embrancaments, la xarxa de terres i les instal·lacions embegudes a la llosa i coberta de l’aparcament. Mentrestant, la segona fase prevista, que no entra encara ara en joc, consisteix en tots aquells treballs que suposen les modificacions estructurals a l’edifici existent, treballs de reforma interior, actuacions en façana i treballs d’ampliació de la planta baixa entre altres.
CERT ENDARRERIMENT
La voluntat del ministeri de Territori, encarregat de la reforma de l’edifici, és que la rehabilitació estigui enllestida durant aquesta legislatura. I que el cost dels treballs no vagi gaire més enllà dels quatre milions d’euros. Caldrà veure si tot es pot complir, atès que la idea inicial, o amb la que es van fer aquestes previsions, era que el projecte executiu estigués a punt durant el primer trimestre d’aquest 2024 i, tot plegat, no ha arribat fins més enllà del segon trimestre.
Inicialment es preveia que el projecte executiu estigués enllestit durant el primer trimestre d’aquest any, i tot plegat ha arribat uns mesos després
De l’actuació projectada per l’equip de Mercè, com ja s’ha insinuat també, en sobresurt el fet de crear una plaça emboscada just al costat de l’edifici principal i al damunt de l’actual cotxera, que es convertirà en un aparcament per a unes 20 places i en la base de l’esmentat bosc caducifoli o els autors de la proposta guanyadora hi volen col·locar des de nius per a ocells fins a ‘hotels’ d’insectes per convertir l’entorn en el màxim de natural possible. Aquest espai exterior, que serà d’accés públic, serà del tot visible des del futur ministeri a través d’un mur cortina que ocuparà la part central de la façana lateral inferior, que no s’ha de preservar com està.
L’objectiu, des del punt de vista arquitectònic, més enllà de donar una segona vida a l’edifici és aconseguir crear una simbiosi entre el paisatge i el patrimoni. Des de l’administració es pretén també donar un impuls en favor de la identitat nacional que es vol dur a terme amb l’esmentada reforma i la recuperació per a l’activitat del dia a dia d’un immoble en desús des de fa més de 20 anys.
Comentaris (5)