En tot cas, el fet que no anessin les dues bombes -n’hi ha dues, justament, perquè si falla una funcioni l’altra- va ser el causant de la inundació. Perquè des que es va detectar el vessament d’aigua a la ‘sala de màquines’ fins ara s’ha col·locat una altra bomba de control del nivell de l’aigua i no s’ha detectat cap altra filtració a la galeria tècnica. “Durant deu mesos va funcionar tot bé i ara no s’acaba de tenir clar perquè va deixar de fer-ho”, han indicat fonts coneixedores del projecte i els treballs que s’estan fent per aclarir la situació i resoldre-la.
Aquestes bombes tenien la mateixa funció al riu, per a la galeria tècnica, com poden tenir-la les que habitualment s’instal·len “en garatges soterranis de l’avinguda Meritxell” per posar un exemple, han indicat les fonts, que han assegurat que hores d’ara encara no se sap el motiu de la fallada i si va ser alhora o en moments distints. En principi, però, tot això s’haurà de poder aclarir els propers dies. És important tenir les conclusions sobre què els va passar a aquestes dues bombes. Però encara és més destacat poder dissenyar una solució.
Ara mateix se sap que la instal·lació, producte de la inundació, va deixar de funcionar. I es va aturar en conèixer aquest fet. Però després, una vegada pouada l’aigua, no s’ha tornat a provar l’equipament. I podria ser que s’hagués recuperat. O no
Els tècnics del projecte i els responsables de les asseguradores de les empreses intervinents haurien de poder aportar al comú d’Andorra la Vella, entre el que resta de setmana o els primers dies de la que ve, un dictamen on es proposi una possible solució per a la restitució de les fonts i la seva immediata -no hi ha termini sobre la taula- posada en marxa. S’està analitzant quin és la millor manera de procedir, si retirar totes les bombes no inundables que van quedar negades d’aigua i fer-les analitzar i netejar-les o reparar-les en funció de les necessitats o si hi ha l’alternativa que un tècnic especialitzat en aquests equips es pot traslladar a Andorra i estalviar el desmuntatge total de les bombes…
La situació no és clara del tot i es vol complir amb el mandat comunal que exigeix la posada en marxa més immediata de l’equipament. A més, han indicat les fonts consultades, les bombes, en cas d’estar danyades, no ho estarien del tot. N’hi hauria prou, entre cometes, en revisar uns coixinets i algunes peces més, potser. Però no el conjunt de l’equip. En tot cas, s’ha d’establir molt clarament la manera de procedir i els protocols escaients. I és que ara per ara no s’ha tocat en cap moment la maquinària, perquè encara està en garantia i ningú se la vol jugar.
I aquest també és un element clau a decidir i en què les asseguradores i tenen molt a dir. Fins on assumeix cadascú la responsabilitat perquè en el moment que algú comenci a desmuntar una peça no es pugui acusar aquell algú de ser el responsable del mal funcionament de la bomba. Perquè ara mateix se sap que la instal·lació, producte de la inundació, va deixar de funcionar. I es va aturar en conèixer aquest fet. Però després, una vegada pouada l’aigua, no s’ha tornat a provar l’equipament. I podria ser que s’hagués recuperat. O no. Fins ara hi ha consens de totes les parts de no tocar res. Qüestió de garanties.
També és clar i hi ha consens en què res té a veure amb l’incident la companyia Fluidra, que és el responsable del disseny i funcionament de les coreografies, però que no tindria res a veure amb el funcionament directe de les bombes, segons que han reconegut les fonts, que situen la responsabilitat directa més aviat amb el fabricant o proveïdor de les bombes de control freàtic o amb els responsables del manteniment del projecte, si fos el cas que una de les dues bombes va deixar de funcionar abans de la inundació i no es va detectar.