Els inversors que havien mig embastat l’adquisició de l’immoble i que n’havien abonat una quantitat perquè es tragués l’edifici del mercat, ja haurien mostrat a la propietat la seva voluntat de fer marxa enrere. És clar, però, que voldria recuperar els diners que havia aportat com a reserva, per dir-ho d’aquesta manera, de l’immoble. La inclusió de l’immoble en el catàleg de béns patrimonials comunals impedeix als inversors tirar endavant el projecte d’habitatges que es pretenia.
De fet, l’edifici de la CATSA fa anys i panys que és pretés per l’administració. Durant molt temps es va intentar llogar l’immoble. Però la propietat sempre s’ha mostrat reticent a l’arrendament i la seva pretensió era vendre l’edifici, com semblava que ho havia aconseguit ara amb els que ja havien estat promotors d’una petita urbanització a Sa Calma. La catalogació de l’edifici ha engegat a rodar les pretensions de la propietat que estaria ara gairebé forçada a negociar amb l’administració.
Mentre l’equip comunal encapçalat per Cerni Cairat i Sofia Cortesao veuria bé participar en l’operació, a l’executiu central hi ha més reticències malgrat la voluntat de la titular ministerial, Mònica Bonell, de tirar endavant i trobar els suports necessaris
Certament, ja hi ha hagut diverses reunions del consell d’administració de CATSA amb posterioritat a la decisió del comú de Sant Julià -del 3 d’octubre- en què s’ha analitzat la qüestió. Tant en relació amb els interessats privats en comprar l’immoble i la situació en què quedaven com, també, sobre la resolució comunal i el moment de dur-la a terme. Les fonts properes a CATSA consultades no han volgut confirmar que ja s’ha retornat el dipòsit efectuat pels inversors, encara que altres fonts ho consideren un fet.
El que també té clar la propietat de l’immoble és que qualsevol operació de compravenda ha de passar per aconseguir el preu establert en la darrera taxació, en l’últim peritatge, i que el fixava en 4,5 milions d’euros. Aquest seria el preu que n’hauria d’abonar l’administració. Ho farien a parts iguals, almenys en principi, les dues corporacions implicades. És a dir, el comú i el Govern. Mentre l’equip encapçalat per Cerni Cairat i Sofia Cortesao ho veuria bé, a l’executiu central hi ha més reticències.
La titular de Cultura, Mònica Bonell, sí que estaria disposada a fer la inversió. Però cal que trobi una funcionalitat real i important per convèncer la resta de membres del gabinet ministerial. I no tots hi estan a favor. Hi ha molts dubtes que amb la de diners que s’han invertit en projectes relacionats amb l’habitatge de lloguer assequible ara s’hagi de comprar un nou immoble pel qual, ara mateix, no hi ha cap utilitat prevista. Més encara, se n’està forçant un ús per justificar una eventual compravenda que si cal que es recorri a crèdits extraordinaris hauria d’aconseguir l’aval del Consell General i, per tant, hauria de tenir el suport de la majoria parlamentària com a mínim. I ara per ara, aparentment, ni això estaria garantit.