“La valorem positivament, però s’ha de tenir en compte que els centres de transferència com a solució generen dos aspectes que ens preocupen”, explica la gerent de l’Acoda, Mònica Dalmau. Des de l’associació fa temps que traslladen la seva preocupació per la problemàtica dels abocadors i de com els està afectant la seva activitat. “El fet que l’abocador del Maià es tanqui de cara a l’hivern ens preocupa molt”, indica Dalmau.
Els espais de transferència, per tant, s’han posat damunt de la taula per posar una mica de solució temporal, com ja s’ha remarcat en nombroses ocasions, al tancament de l’abocador del Maià. I aquest fet remarca també Dalmau, “ha de ser una mesura transitòria”. Un dels hàndicaps que destaquen des de l’Acoda és el cost doble que té el transport de les càrregues. Primer fins a l’espai habilitat, i després fins a l’abocador definitiu. D’altra banda, també remarquen que aquest transport doble pot tenir cert impacte mediambiental.
“Des de l’Acoda apostem per buscar una solució a mitjà i llarg termini en la qual es puguin ubicar dos o tres abocadors al país i que estiguin repartits estratègicament al territori”, explica Dalmau. El principal problema és trobar els terrenys a les parròquies, que al·leguen que no tenen espai. “És evident que algunes parròquies no ho tenen fàcil, sobretot les de cotes altes, per la neu i l’accessibilitat”, indica Dalmau.
Comentaris (1)