Cinc anys de marge per transformar l’edifici de l’antiga Catsa en un parc tecnològic

No és l’únic document que Bonell i Cairat han signat a les dependències de l’antiga fàbrica tabaquera. També han rubricat el conveni interinstitucional amb la promesa de cessió “que es materialitzarà el dia que es vagi al notari” i pel qual, s’ha apuntat, el comú cedeix al Govern la seva meitat de l’immoble per un termini de trenta anys. Però si durant els cinc primers l’executiu no transforma l’edifici en un equipament viu, d’interès nacional, la corporació recuperarà la seva meitat i, suposadament, hi podria fer el que considerés oportú. Cairat, però, ha deixat clar que aquesta clàusula no caldrà emprar-la. “No plantegem que no hi sigui” l’equipament en qüestió, ha exposat el cònsol.

Cairat: “És un dia de gran transcendència no només per la nostra parròquia si no pel conjunt del país”

L’immoble té 2.886 metres quadrats i les dues institucions recorreran a crèdits extraordinaris -el Govern ja ha tramès el projecte de llei al Consell General perquè també s’hi involucri- per poder pagar l’immoble on hi caben moltes coses. Bonell ha parlat, s’ha dit, d’un “projecte tecnològic o d’interès nacional que aporti retorn”. Però tampoc s’hi ha volgut posar gaire forta malgrat deixar clar que s’ha abandonat la idea, si és que idea havia hagut, d’ubicar també un parc tecnològic a l’antic aparcament dels Pouets.

Amb tot s’ha evidenciat que no hi ha res més que una idea. Cap projecte ni estudi de viabilitat de res. Zero. És a partir d’ara que s’haurà de fer tot. Els dos primers mesos, justament, per fer tots els tràmits administratius tant per part del comú com de Govern i a partir d’aquí fer els estudis oportuns, d’entrada, sobre l’estat de l’edifici. Cairat ha explicat que arran del L’Andart que va permetre redescobrir l’edifici el 2023 es van fer “certes prospeccions” per tenir elements sobre l’estat de l’immoble i “no presenta grans deficiències estructurals”. 

Més encara, la titular de Cultura ha exposat que “el 2021, just després de la pandèmia, la propietat va fer tot el llosat nou per evitar filtracions” que poguessin malmetre l’estructura d’un edifici que pràcticament des del 2010, quan Catsa va deixar de funcionar com a fàbrica de tabac, estava tancat. L’immoble, a la sortida de la parròquia pel cantó nord, es va construir el 1962 i és un dels pocs testimonis de la minsa activitat industrial que ha donat el Principat d’Andorra. “És més que un equipament industrial, és testimoni d’una època”, ha indicat Cerni Cairat després de firmar el contracte de compravenda i el conveni de cessió.

Encara més, Mònica Bonell ha emfatitzat que l’edifici de Catsa és “testimoni d’una època important de l’economia d’Andorra” i “simbolitza la importància de la indústria del tabac juntament amb la Fàbrica Reig o Cal Rafeló”. De fet, el comú també ha inclòs aquests altres edificis en el catàleg de bens d’interès parroquial i conseqüentment, ha dit la ministra de Cultura, també s’han fet els passos per incloure Catsa, la Fàbrica Reig i Cal Rafeló en l’inventari general del patrimoni cultural d’Andorra. Bonell també ha anunciat una prompta formalització d’un nou conveni amb els responsables de l’extinta cooperativa tabaquera perquè hi ha “interès de tenir els arxius que guarda Catsa per entendre més l’activitat” que va desenvolupar.

Bonell: “Culminem un projecte que neix del present, que mira cap al futur i que no oblida preservar la nostra memòria i el nostre patrimoni”. “Fem un pas ferm en aquest compromís col·lectiu de mantenir la memòria viva d’Andorra” 

També tot allò referent a la documentació està pendent de valoració. I s’haurà d’elevar “al nostre consell assessor” per tal que es faci el millor tractament possible i es pugui “compartir aquesta informació”. Està tot en l’aire com la finalitat a la qual es destinarà l’edifici. El parc tecnològic és el més probable. Però Bonell ha reconegut que “s’ha de veure”. En tot cas, “que sigui sobretot un projecte d’interès nacional i per la parròquia”. Hi ha moltes coses “per mesurar” i “prioritats” per acabar d’aclarir. En tot cas, Cerni Cairat tenia clara la importància d’un dia com el d’aquest dijous. “És un dia de gran transcendència no només per la nostra parròquia si no pel conjunt del país”.

I una mica més encara: “No només preservem una part fonamental de la nostra història si no que obrim aquest edifici al futur”. Es vol un “espai viu, actiu i beneficiós” tot “fent-lo protagonista de la dinamització de la parròquia”. Especialment de la part alta. “Es garantirà que edificis com aquest es preservin” com a part d’un llegat històric que s’ha decidit protegir. Però, ha deixat clar el cònsol després d’agrair al cap de Govern, Xavier Espot, testimoni de la signatura dels convenis que “esteu complint la vostra paraula per Laurèdia” i que “treballant plegats aconseguim grans fites”, “no cataloguem immobles perquè restin buits” i s’acabin malmetent. 

Ben al contrari, es vol treballar de forma consensuada per tal de fer “un pas decisiu cap a la revitalització del local i de la nostra parròquia”. I si Cairat ha mostrat “respecte al passat però també mirant endavant amb determinació i esperança”, Bonell també hi ha posat una frase ‘per a la història’. “Culminem un projecte que neix del present, que mira cap al futur i que no oblida preservar la nostra memòria i el nostre patrimoni”. “Fem un pas ferm en aquest compromís col·lectiu de mantenir la memòria viva d’Andorra.”