L’adquisició pública està molt avançada, segons que han reconegut fonts properes a la propietat. De fet, el consell de ministres l’hauria aprovat aquest dimecres i la junta de govern del comú de Sant Julià ho fa aquest dijous. Les dues administracions seran cotitulars de l’edifici a parts iguals i hauran de recórrer a un crèdit extraordinari cadascú per afrontar l’adquisició. I es farà un pagament fraccionat en quatre anys. La propietat percebrà al tomb dels 4,5 milions que havia acordat amb els inversors privats.
L’administració fa molts anys que està interessada en l’edifici construït a principi de la dècada de 1960 i projectat per l’arquitecte català Lluís Maria Pascual. Però mai no havia arribat a poder arrencar un acord amb la propietat perquè no compartien la fórmula. Durant molt temps, el comú de Sant Julià va pretendre un arrendament. La propietat només contemplava la venda. I quan l’immoble va estar de veres al mercat i finalment es va veure que l’operació era certa, va ser quan es va aprovar a corre-cuita la catalogació de l’edifici i es va activar una iniciativa institucional conjunta per poder evitar la privatització de l’immoble i salvar una actuació judicial pels perjudicis causats que la propietat hauria tingut moltes opcions de guanyar.
L’INVERSOR
La irrupció patrimonial del comú va frustrar l’acord pràcticament tancat entre propietat i una promotora immobiliària substancialment del país i que ja ha impulsat altres projectes a Andorra. A Sa Calma, per exemple. Els inversors malden per com s’ha dut a terme tot i pel poc respecte que han observat i menys encara han rebut de part de l’administració, en aquest cas la comunal. Fonts de la promotora consultades reconeixen que han pogut “recuperar la quantitat dipositada d’arres” gràcies a un acord amb la propietat. “Es va intentar parlar amb el comú per tal de mirar de poder recuperar també les despeses tingudes per l’elaboració del projecte, almenys en part”, però asseguren les fonts que això ha estat impossible.
Des de l’actual corporació laurediana es lamenta el que consideren “paper galdós” de l’anterior cònsol, Josep Majoral, que “venia a acompanyar els inversors tot sovint al despatx del departament d’urbanisme”. De fet, la majoria actual considera que hi podria haver hagut fins i tot cert tràfic d’influències o, com a mínim, poder disposar d’informació privilegiada. I creuen que han pogut recuperar més enllà de les arres una part del projecte.
En aquest sentit, expliquen els consultats propers a la promotora que hi havia veus dins del comú que no veien malament retornar algunes de les despeses que l’empresa hauria fet en relació a permisos, autoritzacions o altres aspectes en què directament havia intervingut la corporació. Però finalment s’hauria indicat que “es tracta de diners públics, i amb diners públics, no” i, per tant, han acabat tenint la callada per resposta. “Quedi clar que en cap moment ens hem volgut lucrar amb el projecte si no que el que preteníem era parar una sagnia” que consideren que els ha causat l’administració “per un caprici”.
Recorden les fonts consultades que el projecte estava pràcticament acabat i que s’han abonat honoraris i s’han invertit hores i més hores que hauran quedat en no res. S’han fet informes tècnics, peritatges, hi han treballat professionals de diversos sectors… “i ens hauria agradat que l’administració, el comú, pogués veure el projecte, que ja estava pràcticament enllestit, però quan semblava que ja teníem cita també se’ns va anul·lar la trobada”.
EL PROJECTE
Tot recordant que “som gent del país que hem dut a terme iniciatives similars a aquesta en altres llocs”, i malgrat tenir clar que “ens dediquem a una professió que actualment és molt mal vista tant al país com gairebé arreu del món”, expliquen que el que projectaven fer en aquest espai de la zona de les Arades era un projecte de 66 habitatges dedicat al mercat de compravenda. Pels estudis i anàlisis que havien fet, indiquen les fonts, “la meitat de l’edifici hauria tingut un perfil de comprador per destinar l’immoble al lloguer i l’altre meitat haurien sigut clients finals, probablement molts parelles joves de Sant Julià mateix”.
“La meitat de l’edifici hauria tingut un perfil de comprador per destinar l’immoble al lloguer i l’altre meitat haurien sigut clients finals, probablement molts parelles joves de Sant Julià mateix”
Expliquen que els preus amb què pretenien treballar “anaven dels 270.000 euros a l’àtic més car, que hauria voltat els 600.000 euros”. Creuen que estan parlant de xifres “per sota de mercat”. Recorden els consultats que l’edifici, des del punt de vista arquitectònic, no té cap interès alhora que “no compleix la normativa, no entra dins les alineacions”. I que el que s’ha viscut amb aquest immoble posa de manifest “la inseguretat jurídica” que hi ha al país.
“En cap moment anàvem a especular. Per això volíem explicar el projecte”, indiquen els consultats, que afegeixen que mentre l’edifici va estar al mercat, l’administració no va fer cap oferta significativa. I que la propietat, segons els consta, hauria rebut “poques opcions raonables”. En aquest sentit, l’oferta que va fer aquesta empresa, Domuslabs, era del tot raonable. No parlen de xifres. Però tampoc no neguen que el preu voltés els 4,5 milions d’euros que sembla que ara desemborsaran comú de Sant Julià i Govern.
Caldrà veure finalment quin ús se li dona a l’antic espai industrial tabaquer que va guanyar ‘prestigi’ a partir del L’Andart del 2023. Que es va rellançar. El que està clar és que ha de ser un equipament amb vocació nacional. Ha estat des del ministeri de Cultura que més s’ha collat perquè l’immoble s’adquireixi. Lluitant fins i tot contra les veus del propi gabinet ministerial que no veien -ni veuen alguns encara- la necessitat d’haver de gastar més diners públics en immobles quan se n’han gastat ja molts per fer habitatges de lloguer a preu assequible.
Comentaris (19)