Aquest dilluns ha estat de baixa activitat política. Que no vol dir que no se n’hagi fet, sobretot de soterrània. Que no hi hagi hagut converses, del tot informals, i reflexions. Però, en general, el dia immediatament posterior amb la cita amb les urnes ha estat de repòs en les millors cases. A qui més feina se li ha girat és al candidat demòcrata, Xavier Espot, i al seu equip, que són els que hauran d’obrir joc. Amb els onze escons i com a força amb més representació, han assumit des del moment mateix de saber que perdien la majoria absoluta que, no obstant això, els toca intentar trobar els suports necessaris per poder garantir la governabilitat.
Els contactes s’hauran de dur a terme tenint en compte que la Constitució i la normativa reguladora del funcionament del Consell General -que té rang de llei- estableixen un calendari molt taxat. D’aquí que el proper 2 de maig es constituirà el nou parlament. La configuració del Consell se’n va tan enllà perquè hi ha molts dies festius enmig. Aquell dia els consellers aquest 7-A electes prendran possessió dels seus escons i s’escollirà en la mateixa sessió síndic o síndica i subsíndic o subsíndica. Això fa que aquell dia ja hagin d’estar clars algunes possibles enteses vist que la presidència parlamentària solen ser peces o càrrecs de negociació.
El 15 de maig es podria produir la primera votació per escollir màxim responsable de l’executiu; si algun candidat obté la majoria absoluta serà el designat
El 9 de maig, com a molt tard, hauran d’estar conformades les diverses comissions de treball parlamentari, les comissions legislatives i, alhora, és la data límit perquè un mínim de sis consellers avalin candidats a cap de Govern. Seguint aquesta previsió de calendari, el 14 de maig es duria el debat d’investidura, amb els discursos dels aspirants a la màxima responsabilitat executiva. L’endemà, 15 de maig, es produirà la primera votació. Si algun dels candidats a cap de Govern aconsegueix la majoria absoluta, s’ha acabat el procés i després, el cap en qüestió, iniciarà (o continuarà) el procés que li escaigui per configurar gabinet. Si no hi ha majoria absoluta, caldrà esperar a una nova votació, ara el 24 de maig. Aquí només que un dels aspirants obtingui la majoria quedarà beneït com a cap.
Els contactes per a les aliances
Espot ja va anunciar que té les portes obertes a tothom i per a tothom i que és de caràcter dialogant, home de consens i d’obertura de mires transversals. Tal i com estan les coses, l’escenari més plausible, no tenint-ne prou amb el suport dels massanencs Ciutadans Compromesos (CC) és avaluar la posició de terceravia. Diverses fonts han assegurat que ara mateix la formació que lidera Josep Pintat podria arribar a deixar passar Espot com a cap de Govern en segona votació però garantint un suport puntual només “quan convingui al país”. No seria ben bé una garantia d’estabilitat. En tot cas, terceravia estabilitzaria allò que veiés de bon ull. Res més.
El candidat demòcrata, Xavier Espot, pretén dur a terme una ronda de converses amb la resta de formacions per avaluar sintonies i tenir clar amb qui pot aprofundir relacions
I és que la plataforma electoral amb base sobretot a Sant Julià no veuria gens clar entrar a l’executiu i assegurar la governabilitat des de dins. Això, creuen les fonts consultades, toparia de ple amb la voluntat de fer créixer la plataforma per constituir-la com a formació política. Accedir al Govern podria representar una dilució de la plataforma dins de DA. No és la única alternativa que els demòcrates tenen per garantir-se el suport. N’hi ha d’altres, però tot plegat està molt a les becerol·les.
Els socialdemòcrates són clarament la segona força del país i en principi lideraran l’oposició i situaran un dels seus homes o dones (¿Rosa Gili?) a la secretaria de sindicatura a no ser que hi hagi algun pacte ara no previsible per deixar el PS fora de l’òrgan de direcció parlamentària. El PS ha viscut una plàcida i triomfalista jornada de l’endemà. Tot el contrari dels seus socis a ‘d’Acord’, que després d’un primer impuls força reeixit la mateixa nit electoral després de veure trencar la majoria demòcrata i de vèncer amb el PS a Andorra la Vella i Escaldes, aquest dilluns transmetien major decepció.
Quedi clar que tampoc hi ha triomfalismes a DA per molt que el missatge sigui un altre. Els demòcrates estaven molt convençuts que podrien retenir la majoria absoluta i haver de pactar no els fa cap gràcia. I haver de pactar més enllà de Ciutadans Compromesos encara els en fa menys. En qualsevol cos, i retornant als liberals, l’executiva liderada per Jordi Gallardo té previst reunir-se aquest dimarts per fer les primeres anàlisis en clau interna més aprofundides i començar a establir posicions de futur. També de posicionament de futur i no tant futur començarà a tractar terceravia.
De la intensa campanya electoral també miren de refer-se CC -satisfets per la victòria; decebuts per no tenir cap clau- i especialment els clars perdedors de la jornada: els progressistes d’SDP, Andorra Sobirana i Units pel Progrés hauran de rumiar ben bé quin camí han de traçar a partir d’ara. Sobretot en el cas d’SDP, amb molta més implantació que les altres dues formacions, unipersonalistes, sense representació institucional tot es fa molt més complicat. Però no tot està dit. La formació de ben segur s’immiscirà en un ampli debat intern. Nomen i Clavera, per moltes crides que facin als seus seguidors a tirar endavant, és molt plausible que pleguin veles fins d’aquí un temps.
Comentaris (2)