La penúltima vegada que es va intentar reprendre el judici, el 16 de setembre, es va suspendre un parell d’hores després perquè un dels actors civils -en aquell cas el vinculat a la família de l’actual cap de Govern- no havia encara resolt un tema de successió. Aquesta qüestió va quedar solucionada. Però, a més, d’ençà de llavors, totes aquelles parts que només eren presents a la causa amb la intenció de reclamar eventuals compensacions econòmiques pels danys soferts amb la pèrdua d’accions o altres han acabat renunciant a l’acció. Les reclamacions les vehicularan per altres camins legals.
També des d’aquell 16 de setembre hi ha hagut un intens i tens debat sobre el paper del fiscal general, Alfons Alberca, i del seu adjunt Borja Aguado, relacionat amb una modificació legal que pretenia dur a terme la coalició governamental. Aquest debat s’ha tancat en fals i, de fet, encara cueja com a mínim per la via administrativa, on està recorreguda la decisió del Consell Superior de la Justícia de desestimar les peticions de recusació formulades. Unes recusacions que en l’àmbit judicial estricta faran, ja se sabia però, que Josep Maria Pijuan no pugui presidir la sala. Ho farà Enric Anglada.
El passat 16 de setembre va ser el darrer cop que les diverses parts implicades en l’afer van acudir a la sala d’actes de Prada Casadet: tot plegat va durar un parell d’hores
Caldrà veure, també, fins on allarga el seu servei a l’administració de Justícia del Principat el magistrat francès Jacques Richiardi. Aquest jurista, que ja fa temps que ha finalitzat la seva carrera professional a França, fa temps que anunciar que es vol jubilar també a Andorra. De fet, l’enèsim ‘deadline’ que va imposar era el 31 de desembre passat. Per tant, cal veure finalment quina serà la seva decisió. I és que si Richiardi decidís plegar, la cúpula judicial tindria un problema per a la composició de tribunal. Ara mateix no hi ha cap altre magistrat de la jurisdicció que pugui formar sala amb Enric Anglada i Concepció Barón.
Aquestes són només algunes de les incògnites que planteja l’enèsim intent de reprendre la vista per la causa general del ‘cas BPA’, la que formalment va comportar la intervenció del banc i la detenció i empresonament del seu CEO. La que manté 24 ex-comandaments i ex-gestors de l’entitat bancària processats per un suposat delicte de blanqueig que ha anat perdent força. I és que una de les qüestions que caldrà veure serà com afecta el cas el fet que diverses de les causes fonamentalment espanyoles sobre les quals se sustentava l’acusació s’han tancat amb absolucions o condemnes mínimes sempre lligades al ‘simple’ delicte fiscal, que al seu dia no estava tipificat a Andorra.
També caldrà veure quines accions duen a terme aquells directius bancaris processats o no que han defensat que es retirin per il·legals i vulneradores de drets fonamentals un seguit de transcripcions d’escoltes telefòniques incorporades a la causa general procedents d’altres investigacions, la majoria d’elles promogudes per autoritats judicials estrangeres, i que al seu dia el Tribunal Constitucional, de manera genèrica, va venir a dir que calia expulsar-les del cas i, per ara, s’hi mantenen. De fet, la necessitat de poder mantenir aquestes escoltes era l’objecte de la modificació legal que s’hauria ‘negociat’ entre fiscals i consellers generals.
Comentaris