El president del consell d'administració, Joan Albert Farré va presentar les modificacions com "la necessària adaptació de la societat als temps actuals". L'advocat Joan Monegal va destacar els canvis principals que passen per la transmissió de les accions que amplien el concepte de família fins al cinquè grau en comptes del quart com fins ara, o la millora de la comunicació entre l'entitat i els socis mitjançant la utilització del correu electrònic.
Fins aquí, oli en un llum. El problema sorgeix amb la retribució complementària dels membres del consell d'administració, l'ampliació de la durada del seu mandat, el nomenament d'un pèrit o l'augment de la cartera d'accions de la societat fins al límit legal. Tot això potser hauria prosperat en assemblees anteriors amb uns accionistes de famílies tradicionals lauredianes que tenen la Mútua com un dogma de fe i amb les accions en poder de pocs.
La sortida en subhasta d'accions, sobretot les de la família Pol, ha propiciat l'arribada de nous socis sense tants lligams i compromisos. Van ser, justament, dos d'ells els que van posar en dubte l'aprovació dels punts abans referits. Una d'ells va criticar el fet de no haver rebut, abans de la junta, el text amb els canvis proposats, tot i haver-ho demanat.
Hi ha punts que caldrà aprovar en una assemblea extraordinària
La qüestió és que no es podien aprovar temes tan importants a empentes i rodolons i per la via d'extrema urgència. Superat el desconcert inicial, Farré i Monegal proposen que els punts conflictius s'analitzin en una assemblea extraordinària que es convocarà properament. Sobre la botzina, la presidència aconsegueix que s'aprovi l'apartat de l'augment de la cartera d'accions de la societat que actualment té constituïda una reserva per a accions pròpies per un import de 49.883 euros que són aquelles que manté en autocartera. No hi ha accionistes que participin en el capital social amb una participació superior al 10%.
A banda dels estatuts, la presidència encara patiria un altre trasbals, aquest en forma d'aprovació de l'acta de l'anterior junta. Era el primer punt, que habitualment passa sense pena ni glòria com també hauria estat aquesta vegada si no fos per la intervenció d'una accionista que, recordant l'article 59 de la Llei de Societats, va indicar que l'acta s'ha d'aprovar en acabar l'assemblea i no un any després. Farré va respondre que si aixi ho volia "ens podem estar aquí fins a la mitjanit".
En el darrer punt, el del nomenament dels membres del consell d'administració, Farré va demanar si hi havia algun candidat a la sala. En no presentar-se ningú, van quedar ratificats els membres actuals malgrat les crítiques al procediment ja que com va afirmar un dels assistents el procés no sembla el més adequat ja que "les formes són molt importants i no passen per demanar candidats en plena junta".