Al final del procés serà cada empresa la que haurà de concretar la sol·licitud davant el comú que li pertoqui, però la base es vol que sigui la mateixa. D’aquesta manera, la intenció és que les quatre grans empreses que a data d’avui tenen concessions atorgades per explotar les muntanyes com a pistes d’esquí -Saetde, Ensisa, EMAP i Secnoa- acabin demanant als ‘seus’ respectius comuns (Encamp, Canillo, la Massana i Ordino) que la concessió pugui ser allargada uns anys més, fins al màxim establert de quinze anys.
Encara és aviat per poder concretar quant demanarà cada empresa. I també és cert, han indicat les fonts, que encara queden anys de vigència dels actuals contractes -uns tres lustres com a mínim en el pitjor dels casos-, però sí que “s’ha encomanat un estudi perquè ens faci un model únic” sobre com fer la reclamació, segons que han indicat fonts properes a Ski Andorra, que han insistit en què “estem en fase d’estudi d’un model base que serà conjunt”.
Les fonts consultades han precisat que hi ha un seguit de dades, com pot ser el número de dies d’esquí venuts o la facturació global, que són compartides entre totes les empreses. En canvi, hi ha altra informació, lligada essencialment a les despeses, per exemple, “que no es comparteix”. I serà en funció d’aquesta segona part de les dades que una vegada hi hagi el model conjunt definit cada empresa haurà d’acabar polint la seva reclamació davant el comú que li pertoqui. També tindrà a veure en la petició els anys de concessió que encara restin en vigor.