La proposició legislativa va ser objecte de fins a 31 esmenes. 17 per part dels grups de la majoria; 24 des dels socialdemòcrates. Ara, s’ha tancat el text definitiu que en uns dies s’haurà de sotmetre al ple del Consell. I sembla que amb un relatiu consens, ja que molts dels canvis que s’han introduït o bé s’han aprovat per unanimitat o han estat fruit de negociació i també han tirat endavant amb acords.
El text entrarà en vigor al cap d’un any de la seva publicació al BOPA. Es tracta del termini ja inicialment marcat. Finalment, no s’ha variat, malgrat que en les respectives esmenes la majoria volia ampliar-ho a 18 mesos al·legant “el gran desenvolupament reglamentari” que necessitava la llei, mentre que el PS havia proposat reduir el temps a només sis mesos.
Al final, ni per uns ni per altres. Es manté l’any de decalatge. I, a banda, a una disposició transitòria s’indica que “les empreses de seguretat i les empreses privades amb vigilància pròpia tenen un màxim d’un any per adaptar-se a l’entrada en vigor de la llei”. Per a altres obligacions, com ara la formació dels vigilants o la contractació d’un director de seguretat, si és que ja no es té, es dona més temps: fins a tres anys.
El text final que es votarà al Consell General relaxa una de les demandes que es feia a les empreses. No hauran de disposar de locals per fer pràctiques de tir. Això sí, la policia haurà de comprovar “almenys un cop l’any” que tot el personal contractat les ha fet. El cos d’ordre també haurà d’inspeccionar els dipòsits d’armes i de municions.
Tal com havia avançat Altaveu, el text també estableix una obligació per a les companyies que es dediqui al transport de fons o diners. Hauran de contractar una assegurança que cobreixi un eventual furt o robatori. L’import serà, com a mínim, d’un import de dos milions d’euros.