La reclamació es fa tenint en compte que des de les querelles contra Banco Madrid a les inspeccions del Sepblac, tot plegat ha quedat ha arxivat. A més, es recorda que el ‘notice’ del FinCEN que va servir com a base per intervenir BPA en cap moment es referia a la filial espanyola. Ni el ‘notice’ inicial ni la nota que l’organisme dependent del departament del Tresor americà va emetre una any després deixant sense efecte les sospites llançades contra BPA.
Justament, en l’escrit subscrit entre altres per les famílies Riberaygua o Armengol, es lamenta que el Banc d’Espanya adoptés les decisions que va adoptar a partir de la comunicació del FinCEN i, en canvi, no tingués en compte per a res la informació de què ja disposava el Sepblac sobre Banco Madrid perquè un any abans llarg de la intervenció de BPA ja havia iniciat el procés d’inspecció de l’hereu de la Kutxa. Anys després, sis per ser exactes, les autoritats financeres espanyoles conclourien que la inspecció no revelava cap motiu per considerar Banco Madrid una entitat que servís per blanquejar de manera general i, a més, posava de relleu que des que BPA n’havia assumit el control s’havien reforçat les mesures de prevenció.
Recorden en la petició que totes les causes, judicials o administratives, obertes contra la filial espanyola de BPA s’han tancat sense conseqüències, i consideren excessiva l’actuació del supervisor bancari
Els socis minoritaris -l’ex-CEO de BPA Joan Pau Miquel també ho era i també fa una reclamació individualitzada- remarquen que no van participar en cap moment de la gestió bancària. I que el greuge causat és molt elevat. Moltíssim. Entre altres coses perquè tant les decisions com les omissions protagonitzades pel Banc d’Espanya haurien pogut ser molt diferents i no es van subjectar en cap base, consideren els sol·licitants. De fet, es remeten a l’informe de l’administrador concursal per recordar que no tenia cap sentit revocar la fitxa bancària.
O que hi havia mesures molt menys gravoses que la liquidació, que és per la qual es va decantar, davant un suposat risc reputacional o similar que, recorden els demandants, si hi va ser va tenir com a base, justament, la intervenció dels òrgans reguladors, tant andorrans com espanyols. De fet, també es posa de manifest aquesta sorprenent coordinació entre els supervisors. I es deixa clar que Banco d’Espanya no va actuar en funció de les seves potestats, que són referents a la liquiditat i la solvència de les entitats bancàries.
La reclamació, formalitzada en més de cent pàgines, fa referència també als darrers avenços judicials vinculats amb la denominada ‘Operació Catalunya’ que remarcarien, presumiblement, una acció il·lícita i concertada. I que faria que en cap cas es pogués considerar prescrit el termini de reclamació perquè, mantenen els demandants, no ha estat fins ara que s’han conegut amb rotunditat aquests esdeveniments o no va ser fins l’agost passat que el Sepblac va arxivar l’expedient administratiu contra Banco Madrid.
I com que els reclamants consideren que el regulador espanyol no es pot agafar a causes de força major per justificar la liquidació de la filial espanyola de BPA i, en canvi, sí que hi ha una causa directa entre la decisió de liquidar, la fallida de Banco Madrid i el dany patrimonial que ells han sofert. I atès que aquest dany és “efectiu i quantificable”, arriben a la conclusió que hi ha marge per exigir una compensació. Una indemnització que en conjunt és de gairebé 20 milions d’euros (19.656.000). Individualment les peticions van des de 3.000 euros a 3.750.000 euros. La quantitat exigida surt de valorar Banco Madrid, després de diversos càlculs a partir de l’establert per un pèrit de primer nivell, en 187.498 euros.
Comentaris (5)